COPA DEL REI
Esports 16/04/2014

Una genialitat de Bale decideix una final de Copa cruel per al Barça (1-2)

El Barça no ha jugat bé durant la primera part, però ha reaccionat gràcies a l'entrada de Pedro i el gol de Bartra

Toni Padilla
3 min
Messi i Xavi, capcots a Mestalla després del gol del Madrid / DENIS DOYLE / GETTY IMAGES

València (enviat especial)Final d'època a Can Barça. Un gol increïble de Gareth Bale ha decidit una final emotiva en que el Barça, primer desordenat, ha merescut més gràcies a una bona segona part. L'equip de Martino ha tornat a la vida gràcies a un gol de Bartra, però ha desaprofitat molts minuts jugant desordenat, rebent un càstig cruel en els darrers minuts quan Bale s'ha inventat un gol espectacular.

Martino finalment ha fet jugar Bartra, després de parlar amb ell pel matí i veure que estava llest. El tècnic argentí però, no ha sorprès gaire amb el seu plantejament, apostant de nou per Cesc al centre del camp. Iniesta ha avançat la seva posició, formant un trident amb Messi i Neymar. El Madrid de la seva part, ha optat per la seva forma més atrevida sense Cristiano, posant Isco al centre del camp.

El Reial Madrid ha colpejat ràpid, aprofitant, com no, una errada blaugrana. Als 10 minuts, Alves ha perdut la pilota, deixant la defensa despullada. Isco ha necessitat poc per oferir a Di Maria la possibilitat d'escapar tot sol cap a porteria, superant Pinto amb un xut que no anava gaire ben col·locat. El porter andalús però, no ha pogut evitar el gol de l'argentí. La final tot just havia començat i el camí ja feia pujada. Ja es tenyia de blanc amb un guió horrible. De nou, com ha passat tota la temporada, el rival marcava primer.

Ha estat la història d'altres cops: gol en contra ràpid i el Barça treballant molt per generar poc. El rival en canvi, ha necessitat poc per generar més, fent de les pèrdues de pilota el pal de paller del seu plantejament. Homes com Bale, Di Maria o Isco han trobat a la contra els espais amb que gaudeixen. Messi en canvi, s'ha ofegat, sempre eclipsat. Amb un gol en contra el Barça ha intentat avançar la línia, donant vida a un Iniesta situat a la banda, on donava problemes a Carvajal. El resultat ha estat un partit desordenat, poc estètic i emotiu. Emotiu per ser una final, per les aficions i la rivalitat. Però un mal partit, marcat pels nervis i el desordre tàctic blaugrana en atac. Jordi Alba, incansable, ha pujat la banda per intentar generar forats, però s'ha lesionat i al descans ha estat substituït.

L'equip de Martino s'ha embussat. Messi era al mig d'una teranyina, Neymar no tenia continuïtat i Cesc ha seguit en la línia dels darrers partits, sense aportar, sense desequilibrar. Només Iniesta posava llum, però estava nerviós i una mica imprecís. Però en general era un atac desorganitzat, amb un munt de jugador molt motivats però nerviosos donant-se consells i ordre sobre com ajudar en defensa.

Ancelotti no ha descobert res per imposar la seva llei. Bona defensa, buscar espais entre línies i viure de la gran actuació de Di Maria i Isco, llestos sempre buscant espais i generant nervis en un Barça que pateix quan li toca córrer cap a la seva porteria per defensar.

A la segona part el partit s'ha anat convertint un un nou exercici de frustració, com al Calderón. Si la pilota era blaugrana, les ocasions blanques. Finalment, Martino ha reaccionat, abans que altres cops, posant Pedro per un Cesc xiulat per les dues aficions. Ha entrat Pedro, tot grapa, per la dreta. Neymar ha passat a l'esquerra i el Barça s'ha sentit una mica més segur. I ràpidament ha arribat l'empat, en una jugada inesperada, en que poc tenia a veure la tàctica: un córner rematat de cap per Bartra, amb un gir de coll perfecte, aprofitant que Pepe s'havia passat de frenada. Bartra, l'etern central, el noi de la casa que jugava tocat, tornava a la vida l'equip. I el partit ha canviat. El Madrid s'ha sentit tou, li han tremolat les cames recordant els xuts de Benzema i Bale que gairebé acaben en el 0-2. El Barça en canvi, s'ha crescut. S'ha sentit equip. Ha jugat amb coherència, amb ordre. I amb l'energia de Pedro.

Abans del canvi de Pedro, era un partit amb més nervis que joc, jugat amb les normes del Madrid. Després, ha seguit sent un partit de nervis, però amb les normes del Barça. Ara una ruleta de Xavi, ara una croqueta d'Iniesta. Ara una internada d'Adriano, ara un detall d'un Messi mica en mica més endollat. I com no, una mica d'Alves, sempre llest per fer el pitjor i el millor. El partit semblava llest pel gol del Barça. Però el Madrid, incapaç de jugar ja com equip, s'ha aferrat a una individualitat del jugador més car del planeta. Gareth Bale. El gal·lès ha fet una jugada memorable, enduent-se la pilota malgrat la càrrega de Bartra, i tot solet, ha batut Pinto. A la llotja, Florentino Pérez reia: va pagar 100 milions per l'home que ha decidit una final cruel per al Barça. Massa cruel. Massa dolorosa. Una final que tanca segurament, una època fantàstica.

stats