MOTOR

1.000 Grans Premis amb el Cavallino Rampante de Ferrari a la pista

L'escuderia italiana celebra l'aniversari al seu circuit de Mugello en plena crisi de resultats

1.000 Grans Premis amb el Cavallino Rampante a la pista / EFE

El 21 de maig del 1950, per primer cop l’escuderia Ferrari va participar en un Gran Premi de Fórmula 1. L’escenari escollit ja va ser difícil de millorar, el Gran Premi de Mònaco, on Alberto Ascari va aconseguir una segona posició per darrere de l’argentí Juan Manuel Fangio. Des de llavors, la casa del Cavallino Rampante ha disputat 999 Grans Premis. I per celebrar la cursa que farà 1.000, els propietaris de Ferrari van moure cel i terra per modificar el calendari del Mundial i celebrar l’aniversari a casa, al circuit de Mugello (15.10h / Movistar F1). El traçat toscà, propietat de Ferrari des de l’any 1988, mai abans havia sigut escenari d’un Gran Premi de F1. I la primera pole l'ha aconseguit el vigent campió mundial. Lewis Hamilton (Mercedes), per davant del seu company d'equip Valtteri Bottas. Max Verstappen (Red Bull) ha sigut tercer amb el millor Ferrari, Charles Leclerc, sortint cinquè.

Els 1.000 Grans Premis permeten als seus aficionat reivindicar el passat d’una escuderia que ja va néixer gran. Ferrari és fill d’una època apassionant, la de l'Itàlia d’entreguerres, quan el nord del país es convertiria en una de les Meques del motor, amb futuristes dedicant poemes als cotxes, empresaris creant imperis sobre rodes i aventurers perdent la vida en accidents per voler anar més ràpid o volar més alt. Joves que eren enterrats com si fossin condottieros, amb tots els honors. Enzo Ferrari, que era d’origen humil, era un jove sense destí que havia fet de mecànic, estudiant i periodista esportiu. A més, no li havien donat feina a la Fiat i, com tants membres de la seva generació, havia tornat de la Primera Guerra Mundial formant part del bàndol guanyador però amb la sensació d’haver perdut. Però no va defallir. Va invertir els diners que tenia en comprar un Alfa Romeo per competir en curses amateurs; aquest marca el fitxaria i amb el temps li acabaria encarregant que fos el responsable d’un equip de competició que seria la llavor de l’escuderia Ferrari. Va ser en els seus anys de pilot quan va fer amistat amb els pares del pilot de combat més famós d’Itàlia, Francesco Baracca, mort en acció el 1918. La mare, la comtessa Paolina Biancoli, cediria a Ferrari l’escut d’armes del seu fill, un cavall negre, perquè li portés sort. Aquell cavall amb què volava Baracca va acabar als cotxes de Ferrari, que hi afegiria un color groc de fons, el símbol de la seva ciutat, Mòdena.

Enzo Ferrari va independitzar-se d’Alfa Romeo als anys 30. Va patir molt durant la Segona Guerra Mundial, quan el règim de Mussolini va ordenar que el seu taller es traslladés a una població petita a prop de Mòdena, Maranello, per ajudar la maquinària bèl·lica italiana. Ferrari, però, es quedaria a Maranello, on va crear finalment el seu equip.

Des del debut el 1950, Ferrari ha guanyat més Mundials que cap altra marca, amb un total de quinze. Alberto Ascari va guanyar els dos primers el 1952 i el 1953. I l’alemany Michael Schumacher en guanyaria cinc de consecutius del 2000 al 2004. Noms com Niki Lauda, Juan Manuel Fangio, Alain Prost, Nigel Mansell, Gilles Villeneuve i Schumacher, esclar, han fet de Ferrari la marca amb més Mundials de constructors, amb 238 victòries i 228 poles. Ferrari ha aixecat un imperi que ha fet de Maranello un lloc de pelegrinatge, amb un museu que rep milers de visitants.

Un mal moment

Per retre homenatge a la seva història, Ferrari correrà al Gran Premi de la Toscana amb els seus monoplaça pintats d’un color vermell diferent del tradicional, tan llampant. A Mugello els Ferrari portaran un color borgonya similar al que van portar en el Gran Premi de Mònaco del 1950. Serà, però, una festa ben estranya. El covid-19 només permetrà l’entrada de 2.800 espectadors i el rendiment de l’equip és gairebé una humiliació per als apassionats aficionats de l'escuderia, tal com és coneguda a Itàlia, com si no poguessin haver-n'hi més. En els últims dos Grans Premis els seus dos pilots no han aconseguit ni sumar punts. L’alemany Sebastian Vettel, que deixarà el seu lloc a l’espanyol Carlos Sainz quan acabi la temporada, ha tancat una etapa sense poder guanyar el Mundial. I el jove monegasc Charles Leclerc, que la temporada passada va engrescar els aficionats amb dos triomfs, va patir un accident en l'últim Gran Premi. Uns resultats pobres, especialment quan s’han fet inversions per millorar el rendiment, ja que l'últim Mundial guanyat per Ferrari és el del 2007, amb Kimi Räikkönen.

Aquesta temporada Ferrari porta tot just 61 punts a la classificació de constructors, lluny dels 281 de Mercedes. Luca di Montezemolo, que va ser president de Ferrari del 1991 al 2014, ja ha admès que, “per a tots els que s'estimen Ferrari, és un moment en què toca callar”. Ferrari, ara mateix, viu del passat.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF