Esports 16/01/2012

Exigit en llarg, l'equip pateix per marcar el ritme

Natalia Arroyo
3 min

Els partits al Camp Nou sempre s'acaben fent llargs per als equips que són valents contra el Barça. Ahir li va tornar a passar al Betis com abans li havia passat al Rayo Vallecano i a l'Osasuna, però, a diferència dels altres rivals, els andalusos van tenir molts minuts per somiar que podien treure algun punt de la seva visita a Barcelona.

Els de Pepe Mel no van venir a tancar-se darrere ni a veure-les a venir, sinó que van voler proposar i van tenir contra les cordes el Barça en diversos moments del partit. Sobretot a l'inici, fins que va aparèixer Xavi per marcar un gol d'oportunista. I oportú. Dos minuts més tard, Messi va fer el 2-0 per acabar de calmar els nervis locals. Balsàmics, els dos gols havien d'enfonsar l'ànim visitant però, enlloc d'aconseguir-ho, van reforçar-lo. Durant molts minuts, al Barça li van faltar idees i recursos per calmar el joc i quan va tenir arraconat el Betis, va fallar en uns metres finals en què els seus homes amb més desequilibri evidenciaven no estar gaire encertats. El Barça va salvar el partit per coratge i convicció més que per futbol. Quan el joc no dóna els punts, que els donin els collons.

Estirar les línies

Els homes de Pepe Mel van saber trobar espais per ferir el Barça a l'esquena d'una defensa de tres que, ahir, va patir per gestionar els metres que deixava darrere seu. Els bètics van explotar tot el llarg i l'ample del terreny de joc, sobretot el llarg. La intenció de Mel era, barrejant la poció màgica que va semblar trobar l'Espanyol de Pochettino diumenge i la del partit de l'any passat a la tornada de la Copa a Sevilla, provocar que el dibuix blaugrana s'estirés per tornar-lo vulnerable.

El Betis va provocar que els protagonistes del partit, en línies generals, no fossin Xavi, Busquets i Cesc en el seu joc de toc i combinació, sinó les accions individuals i aïllades d'Alexis, Messi i Iniesta. El xilè, al primer temps, va buscar el duel contra el seu lateral sempre que va poder i, ja al segon, va barallar-se amb els centrals reclamant jugades de davanter centre. L'argentí va abusar de les aventures individuals, però sense trobar mai el to adequat en els controls ni en les conduccions. Els gols van maquillar una actuació discreta i molt irregular. I el manxec va ser l'únic capaç de canviar el ritme entre línies amb desmarcatges profunds i conduccions verinoses.

Ritme boig endavant i endarrere

Tot plegat va accelerar l'atac blaugrana i el va tornar imprecís i caòtic. La conseqüència d'això va ser un fort desordre en la pressió, un balanç defensiu estressat i un risc altíssim de pagar cara qualsevol errada en la basculació. Abidal, Mascherano i Puyol van patir moltíssim en el treball de replegament i Busquets, solidari en les ajudes, no podia aportar el punt de calma que el joc reclamava perquè havia d'estar més pendent de tancar en defensa que d'obrir en atac. Distanciat d'ell, Xavi, el de Terrassa, va tenir problemes per comandar el joc blaugrana com acostuma a fer, tot i que, amb paciència, ho va acabar aconseguint ben entrada la segona meitat.

L'entrada d'Alves per Cuenca, inèdit durant 45 minuts, va ajudar a donar un altre aire a l'atac. El brasiler, tot i fer d'extrem, va recuperar la seva versió de més arribada i no tanta presència per contribuir a unes possessions més segures.

stats