Estrena amb poca substància del Barça de Koeman (3-1)
Els blaugranes superen el Nàstic de Tarragona amb gols de Dembélé, Griezmann i Coutinho
Sant Joan DespíQuan encara no ha passat un mes de la històrica desfeta a la Champions contra el Bayern (2-8), i en un context enrarit per la pandèmia i la baixa reputació de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, el Barça ja torna a rodar sobre la gespa. Ronald Koeman va estrenar el seu "somni" a la banqueta blaugrana amb una victòria per 3 a 1 contra el Nàstic de Tarragona en un partit de preparació amb més gols que ocasions i amb més notícia a la prèvia que no pas durant els 90 minuts. El neerlandès encara no sap massa bé com jugarà el seu equip, però té claríssim que no compta amb Luis Suárez i Arturo Vidal, dos titulars a Lisboa que van caure de la convocatòria per decisió tècnica. L'uruguaià i el xilè, igual que Rafinha Alcántara, esperen resoldre el seu futur lluny de de Barcelona en els propers dies. Mentrestant, tres fitxatges per amortitzar –Dembélé, Griezmann i Coutinho– van marcar els gols de la tarda a Sant Joan Despí.
La primera selecció de Koeman va ser força continuista, amb la principal novetat fixada en el sistema de joc. El tècnic holandès va articular un 4-2-3-1 al voltant de Leo Messi, titular al Johan Cruyff tot i anar curt de preparació després d'intentar forçar, sense èxit, la seva sortida. L'argentí, que va arribar a la gespa de l'estadi en xancletes i acompanyat del seu inseparable Pepe Costa, va jugar amb llibertat a la mitjapunta i intercanviant la seva posició amb Pedri, que en el seu debut com a blaugrana va deixar bastants detalls de la seva qualitat. Griezmann, de fals nou, i Dembélé, obert a l'esquerra, van completar el front d'atac. A la medul·lar, Busquets i Aleñá van actuar de migcentres, mentre que en defensa van arrencar Sergi Roberto i Jordi Alba de laterals, Piqué i Lenglet a l'eix i Neto sota pals.
La intensitat del Nàstic –tres targetes grogues a la primera part– va ajudar el Barça a entrar ràpid en dinàmica competitiva. Els culers, vestits amb l'equipació de la senyera, van combinar en camp contrari i van intentar pressionar la sortida del rival sobretot mitjançant Griezmann, Pedri i Aleñá. Dembélé va ajudar menys en aquest sentit, però va ser l'encarregat d'obrir el marcador en la primera acció clara de perill del partit. El Mosquit, que no jugava des de l'any passat i segueix combinant accions de mèrit amb desconnexions del joc, va aprofitar un mal refús de Trilles a l'àrea petita per batre Wilfred amb una rematada molt fluixa. La jugada la va iniciar Messi amb una passada per a Sergi Roberto, que va centrar ras i tens. Pedri va deixar passar la pilota amb intenció, cosa que va despistar la defensa del conjunt de Toni Seligrat.
Al minut 17, el Nàstic va cometre penal sobre Piqué, que va sortir a jugar sorprenentment en màniga curta (sempre va amb llarga). Messi venia de servir el córner previ a la infracció i no va mostrar gaire interès en executar la pena, així que va ser Griezmann l'encarregat d'enganyar Wilfred per posar el 2 a 0. El porter grana es va redimir aturant un xut de Sergi Roberto, en contrast amb l'estàtua que Neto, tapat pels seus companys, va facilitar el bon gol de Bonilla a la porteria contrària. Amb el 2 a 1, i fins al descans, van venir els millors minuts del Nàstic, però el resultat no va patir més canvis fins a la segona part.
Més de Pedri que de Trincao
Com havia promès a la prèvia, Koeman va canviar els 11 jugadors després de la pausa. Amb Semedo com a capità, símbol de l'experimentalitat de la segona unitat del Barça, la represa va servir per veure l'esperançadora parella que formen De Jong i Riqui Puig al mig del camp, les primeres sensacions de Trincao per la dreta i l'aportació de Coutinho a la mitja punta. Precisament el brasiler va anotar el 3 a 1 al minut 51, altre cop des del punt de penal, i va liderar les progressions de l'equip en atac, cosa que de retruc mostra que serà difícil adaptar-lo a un equip en què Messi i Griezmann solen complir funcions similars. En aquest sentit també genera dubtes Trincao, un esquerrà radical que fa servir la banda més per arrencar cap al mig que per desbordar cap a fora, fet que també pot solapar-se amb els repertoris del 10 i del 7. En la seva estrena com a blaugrana, el portuguès va expressar-se amb menys personalitat que Pedri, l'altre debutant en una vetllada quasi insubstancial, però igual que el canari va mostrar gotes del seu talent. Dimecres que ve, contra el Girona, Koeman tindrà una nova oportunitat per treure conclusions.
