Estirar el doble pivot i guanyar un passador
Seria injust criticar el partit de l'Espanyol només per la derrota i la falta de punteria. És cert que aspirar a Europa reclama més futbol, més solucions ofensives. Però la d'ahir (exceptuant mitja hora al Calderón) tot just era la primera gran prova en un context dominador. I, deixant-se molts matisos pel camí i evidenciant certa falta de recursos, l'equip va completar 90 minuts de molt mèrit contra un rival passiu, ben recollit al darrere, que esperava l'errada per proposar alguna cosa. Davant d'això, Aguirre va dissenyar una estratègia per iniciar el joc des del darrere estirant el doble pivot. Baena i Víctor Sánchez es van dividir les responsabilitats en la creació: l'andalús baixava entre centrals per oferir una línia de passada segura i el català avançava la seva posició per situar-se a l'altura dels dos laterals, molt més profunds que altres dies. Les conduccions de Forlín i Héctor Moreno marcaven l'activació dels moviments dels atacants a tres quarts de camp. Wakaso i Stuani explotaven el joc per dins per deixar el carril a Capdevila i Javi López, mentre que Verdú i Sergio García inventaven parets a la zona interior de l'atac.
La proposta va fer dominador l'Espanyol, que va sentir-se còmode trepitjant camp rival. Va encallar-se, però, en l'últim terç, on va enyorar tenir més xut, més dríbling o més alguna cosa. Més recursos.
L'única solució que Aguirre va trobar a la banqueta va ser Petrov, que va fer entrar per Víctor Sánchez per trencar el 4-2-3-1 i situar un 4-3-3 amb un únic migcentre i dos interiors. El dibuix pretenia afegir el búlgar com a passador entre línies, però la falta d'espais va censurar qualsevol intent d'activar la seva delicada cama esquerra.
