GIRONA FC

Estimar l’escut: la garantia per fer créixer el Girona

Deu dels homes que van pujar a Primera formen part de l’engranatge gironí

Bounou, Ramalho, Pere Pons i Borja García van ser la columna vertebral del partit que el Girona va guanyar a Mestalla (0-1), malgrat estar debilitat per una allau de baixes inexplicable. Tots quatre, juntament amb Àlex Granell, Alcalá –també hi van participar–, Juanpe, Aday, Portu i Mojica, a qui la lesió als creuats li ha impedit jugar, són el batec d’un equip que no coneix el significat de la paraula rendició. Si els de Montilivi creixen és gràcies a la desena d’herois d’una generació que ha fet arribar el Girona a Primera amb l’objectiu de consolidar-s'hi. Fa poc més d’un any competien a Segona; avui són el 50% d’una plantilla que meravella a l’elit.

Educats en l’idioma Machín, el canvi de timó a la banqueta no ha implicat que perdessin protagonisme. De fet, només les lesions han impedit que tinguessin més continuïtat. Eusebio ha comprovat que són imprescindibles, que junts són capaços d’equilibrar una suposada inferioritat que es neguen a acceptar. Del 'top 10' de jugadors més utilitzats pel tècnic val·lisoletà, tan sols Bernardo, Pedro Porro –és a un partit de Lliga de tenir fitxa amb el primer equip– i Stuani no jugaven a Segona vestint els colors del Girona. Una dada que explica el perquè de l’esperit d’un col·lectiu que potser no guanyarà títols, però que ha conquerit el cor de tota una ciutat.

L’actuació de Bounou a València va marcar la segona victòria consecutiva del Girona, que ha sumat set dels últims nou punts i que deixarà el descens a 10 punts si guanya dissabte el Leganés. El marroquí, sublim, ha confirmat la bona feina feta des que Machín li va concedir la titularitat a Riazor la temporada passada. En ple debat sobre una renovació que sembla totalment enquistada –acaba contracte el 30 de juny vinent i al gener quedarà lliure per negociar amb qui vulgui–, Bounou ha fet un pas endavant: ha deixat quatre vegades la porteria a zero en les 11 jornades d'aquest campionat i ha encaixat 14 gols, dos menys que els 16 d’ara fa un any.

Juanpe i Stuani s'entrenen amb el grup

Si important va ser Bounou, decisiu ha sigut Ramalho, que actua a la part dreta de la línia de tres centrals i és un dels dos grans beneficiats del retorn a l’esquema que ha catapultat el Girona al mapa del món futbolístic. La bona dinàmica dels jugadors d’Eusebio coincideix amb la seva presència en l’11: empat a Sant Sebastià i triomfs contra el Rayo i el València. Ramalho, que va contribuir a salvar un descens cantat a Segona B el 2014, va patir unes conseqüències semblants el curs passat, perquè no va ser indiscutible fins a finals de novembre. Quan el van escollir, el Girona va somiar amb Europa.

Pere Pons, que va tenir dissabte el seu bateig golejador a Primera, també somriu amb la confirmació d'aquest dibuix. Insubstituïble pel que representa, assumeix galons amb naturalitat. El de Sant Martí Vell tancava un mig del camp que obria Borja García, que va arribar als 125 partits oficials vestint la samarreta del Girona. De la plantilla actual només el superen Pere Pons (183), Àlex Granell (160), Aday (140) i Ramalho (129).

Per al pròxim repte, el 50è partit de la història gironina a Primera, els de Montilivi podrien recuperar Juanpe i Stuani, que ja s’entrenen amb el grup. El Girona d’Eusebio, que suma un punt més que l’any passat a aquestes altures amb Machín, s’aferra als noms que han fet més gran el club per donar continuïtat a un projecte amb moltes garanties d’èxit. Perquè no hi ha res millor per créixer que fer-ho amb els que s’estimen l’escut.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF