ESPANYOL
Esports 12/09/2018

L’Espanyol posa a prova la paciència de Chen Yansheng

El dirigent xinès busca inversors per al club, però es resisteix a desprendre-se’n

Roger Requena
3 min
L’Espanyol posa a prova la paciència de Chen Yansheng

BarcelonaEl 16 de desembre del 2016, un any després de confirmar-se la compra definitiva de l’Espanyol, Chen Yansheng va respondre de forma sintètica a l’ARA quina era la fórmula de l’èxit que havia seguit per aixecar el seu conglomerat empresarial: “la paciència”. A punt de complir el seu tercer any a l’Espanyol, la situació que viu el club i el mateix propietari es distancia força de la que van anticipar en els primers pronòstics. Europa és un somni encara llunyà degut, bàsicament, a l’alentiment que ha viscut el projecte a causa de les restriccions del govern xinès.

Chen no es vol desprendre del club, però també ha reconegut que busca inversors per poder dotar l’entitat d’un múscul financer que encara necessita força per créixer com s’esperava. El consell d’administració del club, a petició de l’ARA, va expressar que, de moment, “no es fan declaracions al respecte perquè el que va explicar Chen a les entrevistes és l’únic a dir sobre el tema”

“La meva trajectòria m’avala: mai he fet cap especulació. Fa 30 anys vaig començar amb el negoci de les joguines i hi segueixo, encara que al llarg dels anys hagi anat diversificant el negoci”, va confessar fa uns dies en una entrevista a La Vanguardia. No és casual que parlés per a aquest mitjà i per a Expansión, dos altaveus empresarials on va poder deixar clar que, si bé sempre ha defensat que l’Espanyol “ha de créixer des de la gestió i no des de les inversions externes”, busca un cop de mà i està obert a l’“entrada de nous socis”. “No volem que hi entri qualsevol. Hem de controlar-ho, posar un filtre perquè sigui bo per al projecte. Un inversor estratègic, i no un especulador”, va assegurar el dirigent xinès, per a qui l’ideal seria trobar un soci que els acompanyi i que compri un màxim del 49% de les accions. Una hipòtesi summament improbable, donat que implicaria invertir prop de 150 milions per acabar no tenint poder de decisió. Chen vol mantenir el control del club, si bé és conscient que, amb les restriccions que pateix actualment -i que de moment no tenen data de finalització-, no pot seguir invertint al club al ritme que podria. Aquest estiu va instaurar una nova directiva en la política dels fitxatges: el 50% dels diners obtinguts en vendes de jugadors anirien destinats a tornar deute -l’Espanyol li ha de tornar un crèdit d’uns 65 milions en els propers anys, i si el club no té prou recursos tardarà més a tornar-l’hi-, i només el 40% es reinvertirien en reforços. Així, dels 17 milions ingressats aquest estiu en vendes, l’Espanyol només n’ha reinvertit 2,5 (corresponents al primer pagament per Borja Iglesias).

La devaluació de Rastar, un obstacle

El discurs és clar des de fa temps: l’Espanyol ha de ser un club autosuficient. El problema és que ara mateix no genera tants recursos com voldria. La decisió de Chen no és cap pas enrere, sinó una mesura prudent, ja que al seu torn ha de tornar diners als bancs xinesos que el van ajudar a costejar un club on ara ha hagut de frenar les inversions. No hi vol perdre diners, i per això només vendrà la totalitat del club si li surt a compte.

La devaluació de Rastar Group a la borsa de Shenzhen en els últims mesos ha estat significativa: el desembre del 2015 (moment de la compra de l’Espanyol) les accions del grup van pujar fins als 15,80 iuans (1,98 euros), mentre que ahir el seu valor, que ha anat caient en picat, amb prou feines s’havia recuperat fins als 3,62 iuans (0,45 euros). És a dir, un descens del 77% del seu valor en borsa. Una variació que, si bé no té relació directa amb la compra del club, no en facilita la gestió. Tant Chen com l’Espanyol són conscients de la dificultat i la complexitat de trobar un inversor, per això no els queda més remei, almenys a curt termini, que optar per la paciència.

stats