ESPÈCIE PROTEGIDA

“L’Espanyol guanyarà la Lliga”

Atenció a les cometes. No és un pronòstic. De fet, crec que no la guanyarà. Crec que farà una gran temporada però que no serà tan gran com per quedar el primer. Però la realitat és que, quan ja s’ha jugat una cinquena part del campionat, estem a dos punts del líder. I amb les millors sensacions. Amb una mica de sort -o sense VAR- podríem tenir, no exagero, tres o quatre punts més. No és una queixa, però els 14 punts no s’han aconseguit pels pèls, no són fruit de l’atzar, no és una bona ratxa ni un cop de sort. Són producte del bon joc. Les quatre victòries han sigut clares. Però dels dos empats i les dues derrotes fora de casa, excepte el dia del Celta, amb una mica de sort hauríem pogut esgarrapar algun punt més i ara seríem líders.

Molts analistes opinen que l’equip de Rubi (mai aquesta referència a l’entrenador per citar un club ha estat més justa) és dels que millor futbol estan oferint en aquest principi de Lliga. Un joc amb alternatives, vistós, atrevit. Fins i tot hi ha amants del futbol que opinen sense samarreta (jo evidentment no soc d’aquests) que directament creuen que, hores d’ara, l’Espanyol fa el millor futbol de la Lliga.

Per tant, amb aquests elements -bons resultats que podrien ser millor i un gran joc-és normal que es pugui imaginar un Espanyol campió de Lliga. Una frase, la que dona títol a aquest article, que formava part del regne dels impossibles ha passat -si més no de moment- al regne del possible. Una mica com la independència de Catalunya: fa deu anys era un somni legítim d’alguns; ara forma part del que és imaginable. Segurament, ni a curt ni a mitjà termini, no es produirà. Però ara ningú no pot dir que el sintagma “Catalunya serà independent” no formi part del món dels possibles.

Aquest esperit perico, aquesta ambició sense límits és el Darderisme. Quan Sergi Darder va dir aquest agost que l’objectiu de l’Espanyol era guanyar la Lliga molts van riure. Ara s’ho miren entre la sorpresa i la sornegueria. És un suflé, diran un dia d’aquests. Com el Leicester, pensarem alguns sense gosar, encara, dir-ho. Perquè, de moment, no direm que l’Espanyol és un aspirant a guanyar la Lliga. La nostra feina vol silenci. Però que es parli de nosaltres com se n’està parlant ja és una gran victòria. I com que no hi estem acostumats, som molt feliços.

Els pericos mereixem guanyar sempre perquè som “els bons”. Però aquest any tenim un altre motiu: som bons.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF