L'Espanyol es consolida com el rei dels empats a zero
Amb el partit a Mestalla es converteix en el primer a acabar 200 partits de Lliga 0-0
Si van veure el partit de l’Espanyol a Mestalla, no els sorprendrà saber que al camp del València els blanc-i-blaus es van convertir en el primer equip a arribar als 200 empats 0-0 a la Lliga. Un de cada tres empats de l’Espanyol és sense gols (un 32% dels 625 obtinguts en aquesta competició), un dels resultats més freqüents al llarg de la seva història (s’ha repetit en un 6,9% dels 2869 partits oficials en Lliga disputats).
El 0-0 sol representar una doble lectura que va quedar palesa a Mestalla: la incapacitat per fer gols i la bona salut defensiva. Diumenge l’equip de Rubi va fer bona la frase de Michel Platini, que fa més de dues dècades, per deixar clar que “el futbol és un esport d’errors”, va dir que “en un partit perfecte ningú falla, i acaba zero a zero”. L’Espanyol només va ser capaç de completar un xut entre els tres pals contra el València. El va fer Puado al tram final d’un partit on tots els esforços van anar encaminats a no encaixar cap gol. “Hem fet un gran esforç defensiu i ha sortit bé”, va confirmar Rubi, que va reconèixer que “calia ajustar defensivament alguns aspectes respectant la idea de joc”. L’aposta per Javi López i no Pedrosa n’és un exemple.
L’empat a zero és part de la història de l’Espanyol, un equip que fa temps que és a mig camí de tot. Encaparrat en no baixar i incapaç d’arribar a Europa des de fa 13 anys, actualment és a pràcticament la mateixa distància del cel que de l’infern. El 0-0 representa també una història de resistència en un equip a qui la manca de recursos ha penalitzat a l’hora de fer un salt qualitatiu. Amb tot, no és l’única dada amb doble lectura que lideren els blanc-i-blaus: són l’equip amb més derrotes de la Lliga, l’únic, de fet, que supera el miler (1.094). Rere seu apareixen l’Athletic (941) i el Sevilla (907). També són el club amb més gols encaixats (3.963) de tota la categoria, seguit per l’Athletic (3.777) i l’Atlètic de Madrid (3.527). Unes xifres que només són possibles per aquells que lluiten per sobreviure a l’elit.
