ESPANYOL

L’Espanyol desaprofita una oportunitat per agafar aire (1-1)

Mata iguala el gol inicial de Borja i priva els blanc-i-blaus dels tres punts

L’Espanyol va desaprofitar una gran ocasió per allunyar les pors de la zona de descens al cedir un empat (1-1) contra un sempre sòlid Getafe que va concedir poques errades, i va aprofitar l’única que li va permetre la defensa blanc-i-blava. Borja Iglesias va arribar a avançar l’equip espanyolista, però José Bordalás va sacsejar a temps l’equip amb dos canvis i va trobar un empat que resulta un premi insuficient per a l’Espanyol, que, tot i que es resisteix a parlar d’evitar les zones de baix, el cert és que només set punts el separen del primer equip que marca la zona de descens, un Celta que torna a somiar amb Aspas ja recuperat.

Rubi era plenament conscient que afrontaven un partit en què calia picar molta pedra per trobar alguna fissura en el sòlid entramat defensiu del Getafe. A l’RCDE Stadium va tornar a demostrar d’on ve aquesta fama. La pilota va ser per a l’Espanyol, però només va poder jugar on i com els madrilenys l’hi van permetre. Sempre lluny de la porteria rival, als blanc-i-blaus se’ls esvaïen les idees quan s’aproximaven a la frontal de l’àrea rival. Contra un mur tan ben edificat, fins i tot els millors cervells creatius pateixen per dibuixar una passada encertada que pugui deixar un atacant en una posició favorable. Darder i Melendo van fer-se un fart d’intentar filtrar pilotes als tres de dalt, però aquest guió semblava missió impossible. Borja, Hernán i Wu van acabar frustrats per les ajudes defensives d’un Getafe que sap com incomodar els rivals. Una de les claus de l’equip de José Bordalás, de fet, és que sap escollir molt bé on cal frenar l’adversari per minimitzar riscos. Així, la major part del partit es va desenvolupar al mig del camp, en una zona de ningú on l’Espanyol no trobava continuïtat i el Getafe, sense patir en excés, estava a l’aguait per intentar sorprendre amb velocitat.

Durant el primer temps va poder avançar-se dos cops en dos atacs per banda. Primer, en una badada de Dídac, que va confiar-se i va permetre que Damián trobés Mata tot sol dins de l’àrea. Aquest, incomprensiblement, va rematar alt quan ho tenia tot al seu favor. Després va ser Foulquier qui va decidir malament un dos contra un a l’àrea rival en una jugada nascuda en un córner de l’Espanyol. Els blanc-i-blaus no van saber resoldre els atacs, tampoc un mà a mà claríssim de Wu, que es va trobar davant Soria, però va veure com el porter li tancava l’espai i blocava el seu xut amb el cos. Un bagatge atacant del tot insuficient per a un equip que, d’entrada, formava amb un equip inicial força ofensiu. Mèrit d’això, per descomptat, el tenia un Getafe que és expert en curtcircuitar el joc interior dels equips rivals. L’Espanyol va haver de suar de valent per cada metre que guanyava, i patia especialment a l’hora de decidir com resolia cada intent.

Tot i l’estèril possessió blanc-i-blava, és el Getafe qui va disposar de les millors ocasions. A la represa, Mata ho va intentar dos cops, primer amb un xut tou i després amb un cop de cap desviat per molt poc. Quan semblava que els madrilenys més empenyien, però, va ser precisament quan l’Espanyol va trobar un forat en Soria. El porter va quedar-se a mitja sortida per intentar tapar una rematada de Wu, que amb prou feines va poder desviar una centrada amb el cap d’Hernán, que, gairebé sense voler, va deixar tot sol Borja Iglesias i va definir a plaer. El Panda trencava així una sequera de 315 minuts sense gols espanyolistes. L’alegria, però, va tornar a ser efímera per a un Espanyol que no va saber ni adormir ni tancar el partit i va veure com el Getafe no tardaria a restablir l’empat: Bordalás va donar entrada a Molina i Portillo, i ells dos van fabricar l’1-1. Al veure que l’Espanyol estava defensant perfecte per dalt, van triangular per baix, i van generar un forat a la defensa de l’Espanyol per on es va esmunyir Ángel, que va resoldre amb un gran xut. L’empat va fer que l’Espanyol quedés massa tocat. Tampoc hi va ajudar que l’RCDE Stadium, pres pels nervis, acabés el partit xiulant les indecisions i algunes errades dels seus jugadors. Sense Melendo sobre la gespa, l’Espanyol no va trobar cap far que il·luminés el seu camí. Montilivi, una gran oportunitat per respirar.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF