La falta de gol ensorra un gran Espanyol contra un València efectiu (0-2)

BarcelonaLa millor hora de joc de la temporada de l'Espanyol no li ha servit per impedir la vuitena victòria seguida d'un València que continua amb el vent a favor (2-0). En una gran actuació, els homes de Quique Sánchez Flores han estat capaços d'eixugar i anul·lar un dels rivals més en forma de la Lliga, però no ho han aconseguit al llarg de tot el partit. Al final, la diferència en l'efectivitat entre tots dos conjunts ha estat el factor determinant perquè els tres punts se n'anessin a Mestalla.

En un partit ideal per mesurar en quin punt es troba el projecte periquito i en què l'Espanyol ha tingut el suport d'una afició que ha presentat la millor entrada del curs (25.528 espectadors), els periquitos han tornat a demostrar que encara els falta fer un salt qualitatiu per menjar a la mateixa taula que els grans. Ras i curt, els falta gol. En canvi no en falta a un València que, tot i fer rotar algunes de les seves principals figures (Zaza, Guedes i Soler) amb la mirada fixada en el duel contra el Barça, presentava un onze de plenes garanties i ha sabut convertir les poques ocasions que ha generat.

El resultat, però, és enganyós. L'Espanyol ha sortit més engrescat i ha estat amo i senyor de la primera part, en què ha fet mèrits de sobres per obrir la llauna: fins a 10 rematades, entre les quals dues al pal, que no han aconseguit superar un Neto cada cop més exigit. A l'Espanyol, la gran sorpresa a l'onze era un Sergio García que, quatre dies després de reclamar tenir més protagonisme, s'ha trobat amb la seva primera titularitat a la Lliga des que ha tornat al club periquito. I aquesta tarda el del Bon Pastor no només no ha decebut, sinó que ha estat un dels més destacats.

Capaç de lligar el joc entre línies, d'allargar l'equip aguantant la pilota en posicions avançades, de recuperar pilotes amb una astuta pressió i de posar contra les cordes Neto amb rematades intencionades, el veterà davanter ha ocupat el lloc a la davantera d'un Baptistão que ha quedat reciclat a la banda dreta. El concurs del brasiler en el partit, però, ha estat ben efímer, ja que quan només s'havia disputat un quart d'hora ha estat substituït per Jurado per uns problemes musculars a la cuixa esquerra.

Kondogbia ensorra les esperances periquites

El canvi, lluny d'afectar el rendiment ofensiu dels blanc-i-blaus, que estaven patint uns minuts de setge valencianista, ha permès allargar un equip acostumat a viure replegat. El motor del València, però, ha quedat frenat de seguida perquè era l'Espanyol qui volia dur més la iniciativa. Piatti, Jurado, Sergio García, en dues ocasions, i fins i tot David López han buscat la porteria valencianista amb insistència en un primer temps que s'ha anat esquerdant de mica en mica. Malgrat els espais generats i l'intercanvi de cops, era l'Espanyol qui s'acostava amb més perill a la porteria rival, encara que el gol no arribava.

El primer temps s'ha acabat amb dos pals de Moreno i de Darder, i la represa no ha començat gaire diferent. L'Espanyol seguia engrescat i atrevit, amb Darder fent un gran recital d'organització al mig del camp i Sergio García liderant cada atac. El del Bon Pastor, però, ha topat una vegada rere l'altra amb la solidesa d'una parella de centrals, Murillo i Gabriel, que han fet pesar més el seu físic que no pas la tècnica del davanter blanc-i-blau. Descontent del que veia, Marcelino, que poc després seria expulsat per protestar, ha fet escalfar Guedes, Zaza i Soler per mirar que donessin solucions als seus homes. D'aquestes tres, però, només ha acabat entrant el portuguès i l'espanyol, ja que la lesió de Murillo ha capgirat els plans del tècnic valencianista. Marcelino, que no podrà dirigir els seus contra el Barça, ha acabat somrient quan Kondogbia, quan menys ho mereixia el seu equip, ha dibuixat un potent xut enroscat i col·locat que ha fet inútil l'estirada de Pau. El gol ha donat tranquil·litat al València, que ha començat a respirar amb la pilota i a jugar amb la necessitat d'un Espanyol incrèdul, ja que tot i rematar el doble que el seu rival ha vist com era el València qui acabava marcant i demostrant que torna a ser un gran: no li cal jugar bé per marcar, ni merèixer guanyar per acabar fent-ho. Després del gol rebut, l'Espanyol ha estat tot precipitació i desesperació: ha perdut la pilota i el control d'un partit que ha quedat resolt quan Víctor Sánchez, amb el pit, ha regalat el segon gol valencianista a un Santi Mina atent i efectiu que ha acabat per sentenciar el partit.