PRIMERA DIVISIÓ
Esports 11/12/2017

L’Espanyol i el Girona es canvien els papers i viuen realitats inesperades

Chen va veure en directe com l'equip gironí es feia seu l'RCDE Stadium

Jordi Bofill
3 min
Pere Pons, en acció contra l'Espanyol

Cornellà de LlobregatA principis de temporada, els objectius de l’Espanyol i el Girona estaven clarament marcats. Els homes de Quique Sánchez Flores, després de l’excel·lent vuitè lloc del curs passat pretenien fer el salt a cotes més elevades. El conjunt de Machín, instal·lat en un núvol des del seu majúscul ascens, no volia sentir a parlar de res més que de la permanència. Els dos reptes eren assequibles. O això pensaven dues entitats que, passats quinze capítols del curs, viuen realitats inesperades. S’han intercanviat els papers. L’Espanyol, ple d’urgències, viu més a prop de la zona de risc del que li agradaria, de la qual el separen només 4 punts. El Girona es frega els ulls mentre dorm a 1 punt de les places europees per bé que el gran èxit és tenir el descens a 8 punts, un fet impensable a aquestes altures veient el calendari inicial. El primer derbi català a l’elit entre Espanyol i Girona no va decebre, seguint les pautes que els dos equips han mostrat en el que portem de curs.

El domini blanc-i-vermell va marcar la tònica d’un partit excessivament tàctic, on res es va deixar a l’atzar. La partida d’escacs proposada per tots dos entrenadors va generar moments d’alternança que amagaven un rerefons favorable al tècnic sorià. Còmode en el joc, ràpid en les transicions i perillós en les jugades d’estratègia, el conjunt gironí va decidir escriure un guió només alterat per l’espurna individual d’uns locals tenallats per un públic -13.846 valents eren a les graderies- que va contestar fortament els crits d’independència i llibertat provinents del sector visitant de l'RCDE Stadium. Deslligats de qualsevol ambient polític, a Cornellà-El Prat només es podia parlar de futbol. I jugant a futbol el Girona va fer mèrits suficients per sumar 3 punts més que reflectien la proposta i la lectura tàctica realitzades pels seus homes amb dos petits retocs que defineixen a la perfecció la riquesa de la pissarra. Al mig del camp, el triangle format per Pere Pons, més endarrerit del que és costum, Granell i Borja García. Mentre el de Sant Martí Vell destruïa, la capacitat associativa dels seus companys era suficient per desnivellar la balança davant uns superats Darder i Javi Fuego. Al davant, Portu compartia línia amb Stuani. Afamats, tots dos iniciaven la pressió i obligaven David López i Hermoso a treure la pilota enmig d'un evident desconcert.

Ni l’efecte Chen animava els blanc-i-blaus a oferir una imatge més atrevida. Les exigències en forma de salt qualitatiu -tan desitjat- han propiciat un equip poruc, atemorit i bloquejat sobre el terreny de joc. Res a veure amb aquell que meravellava en l’inici d’un projecte cada cop més trontollant i que ahir va viure un nou capítol de tensió amb l’afició demanant la marxa de Quique i criticant els seus jugadors, acusats de no merèixer vestir la samarreta.

Qui convenç, en canvi, és el Girona, fruit d’una inconsciència màgica que li fa no tenir límits. Gaudint del millor moment dels seus 87 anys d’història, continua creixent a passos de gegant. S’agrada i somriu. Despreocupat per assolir objectius que el distreguin, assumint cada petit repte amb una fam i una ambició envejables. Com més obstacles, més rendiment. Tot el contrari d'un Espanyol a la baixa, necessitat d’una injecció per recuperar els reptes marcats en l’inici d’un curs que els dos equips viuen amb els escenaris canviats.

stats