04/09/2016

Eric Zárate, la paradoxa del futbolista que vol ser anònim

3 min
Eric Zárate abans del partit que dissabte va enfrontar el Santfeliuenc FC amb la UE Olot al Municipal Les Grases.

Sant Feliu De Llobregat“Era un nen”. Eric Zárate només tenia 15 anys quan va escriure missatges xenòfobs, homòfobs i misògins contra Catalunya i Lewis Hamilton, entre d’altres, a Facebook. En assabentar-se dels insults, el Lleida Esportiu el va acomiadar. El davanter va haver de buscar refugi al Santfeliuenc FC, l’equip amb el qual dissabte va debutar. Superat el soroll mediàtic, el jugador aspira a retrobar-se amb la normalitat des de l’anonimat d’una Tercera Divisió gairebé clandestina que malviu allunyada del gruix dels aficionats. “Vull oblidar-ho i ser feliç jugant a futbol, que és el que m’agrada. Marcar gols, res més”, diu.

No hi ha lloc millor per desaparèixer que la Tercera Divisió, una competició només apta per a fidels, nostàlgics i familiars que sobreviu gràcies a la il·lusió desinteressada dels dirigents i a les hores d’entrenament de futbolistes enamorats del seu esport. Res a veure amb el futbol professional. “D’on ets?”, demanaven dissabte els porters de l’estadi Municipal Les Grases. La pregunta no naixia de la curiositat sinó perquè les tarifes econòmiques varien en funció de la procedència dels seguidors, que en creuar la porta d’entrada tenien una destinació comuna; el bar d’en Manolo. Les seves taules tenen dues coses bones: visibilitat del terreny de joc i ombra.

A pocs metres d’allà s’escalfava Eric Zárate, que va reaccionar amb un somriure quan el reg automàtic del camp de gespa artificial el va mullar. Tot se li havia girat en contra. Després d’una setmana amb una repercussió mediàtica per a la qual un jove de 20 anys no està preparat, el jugador tenia la necessitat imperiosa de ser el centre d’atenció dels defensors rivals i no dels telenotícies de mig món. Andreu González, el seu nou entrenador, li havia promès minuts en el partit contra la UE Olot, un dels adversaris més potents de la categoria.

Dit i fet. L’enfrontament de la tercera jornada va arribar sense gols al descans, quan el tècnic local va aprofitar per batejar Zárate. La primera pilota que va tocar va ser una deixada d’esperó. La seva mobilitat va servir per capgirar la dinàmica del partit, que va començar amb un clar domini visitant. “Ens ha donat un cop de mà important, un respir que ens havia faltat a la primera meitat”, va reconèixer González, que té clars els motius de la seva incorporació. “L’hem fitxat perquè pensem que ens pot ajudar esportivament, no per tot el que arrossega. Ha viscut una setmana força mediàtica i hem intentat transmetre-li tranquil·litat”, assegura.

Arribar i moldre agrada, però no és gens senzill. El davanter, que deu dies abans estava disputant un partit de la Copa Catalunya amb el Lleida Esportiu, va patir per compenetrar-se amb els seus companys, que li van recordar l’estratègia abans de cada acció a pilota aturada. Si el guió del partit s’hagués escrit a Hollywood, el vespre hauria acabat amb un gol del jugador de Sant Vicenç dels Horts, però el protagonisme de la jornada se’l va endur el seu company Romo, que va aprofitar una errada en el temps afegit del porter August Conesa per decidir el partit (1-0).

“He madurat”

Necessitat de bons moments, Zárate va celebrar el gol amb el mateix entusiasme que si l’hagués marcat ell. Segons després, quan l’àrbitre va xiular el final del partit, el davanter va tenir un bon gest amb els futbolistes rivals, als quals va animar un per un. Mentre abandonava el terreny de joc, els seguidors de Sentiment Immortal i Frente Blanquiazul, dues de les penyes locals, van corejar el seu cognom. En arribar al vestidor, un petit habitacle adornat amb pòsters de paraules com companyonia i humilitat i frases de Luis Aragonés, els jugadors locals van celebrar la primera victòria de la temporada fent-se una selfie col·lectiva. Són joves i és el que toca.

“Esperem els seus gols, però volem que s’integri bé, que sigui un company més i que sumi”, resumeix Andreu González. “El seu rastre digital és una part desafortunada de la seva vida, unes declaracions que no hauria d’haver fet, però que ja queden molt lluny. Tenia 15 anys, era un nen. Si jo no tingués les referències d’Eric Zárate que tinc ara, no estaria al Santfeliuenc. És un bon nen, una bona persona. Esperem que demostri que és un bon jugador i una bona persona”, va dir en declaracions a TV3 Alberto Prieto, el president d’un club històric.

“No sento cap mena de rancúnia, tothom pot dir el que vulgui [sobre mi]. Sóc el primer ofès pels meus missatges i ja vaig demanar perdó”, recorda Zárate. “He madurat”, resumeix.

stats