Un Erasmus a mida per a esportistes amateurs

En algun moment de les seves vides, la gran majoria d’esportistes amateurs es troben amb una disjuntiva de complexa solució: prioritzar l’esport, encara que no doni per viure un cop retirat, o bé apostar per uns estudis que garanteixin un futur laboral. El projecte Stick (Sport and Academic Talent Integration through Exchange Programmes in Hockey) busca posar fi al problema ajudant els esportistes d’alt rendiment no professionals a compaginar les facetes esportives i acadèmiques. Impulsat per l’Atlètic Terrassa, el projecte ha sigut una de les 160 propostes seleccionades per la Comissió Europea en la convocatòria de l’acció Sport de l’Erasmus+. Amb un pressupost de més de 370.000 euros, té com a objectiu flexibilitzar els tràmits burocràtics que molts cops fan inviable compaginar estudis i esport. Fer convergir els dos mons per evitar, per exemple, casos en els quals un jugador que marxava a estudiar fora no trobava un club adequat o bé una universitat que s’adaptés als seus estudis o hi tingués un conveni.

“Els jugadors de primer nivell quan volen marxar d’Erasmus necessiten poder jugar en un equip per mantenir el nivell, sobretot si estan a la selecció. Però molts cops, quan coneixen les disponibilitats de les universitats, els seus requisits o calendari xoquen amb les necessitats i la realitat dels esportistes”, explica Mireia Galí, una de les coordinadores del projecte. Galí lamenta com, amb cada jugador que marxa a estudiar fora, els clubs es veuen perjudicats per la pèrdua de talent. Ara aquesta iniciativa proposa un intercanvi que també tindrà repercussió als clubs: “Quan un jugador avisava que marxaria l’any vinent, l’entrenador s’havia de trencar el cap per pensar com el supliria. D’aquesta manera, si en perd un n’obtindrà un altre de nivell similar”. Des de l’Atlètic, a més, ho veuen una gran oportunitat per mantenir el nivell dels equips femenins: moltes noies acabades d’arribar al primer equip després d’anys de formació al club marxaven a la lliga dels EUA seduïdes per beques que els permetien jugar i estudiar durant quatre anys. “A nivell europeu no podrem competir amb beques així, ja que els paguen allotjament, carrera i manutenció. Però si entre nosaltres intentem compensar, potser minimitzarem que algunes vulguin marxar”, reflexiona.

A Catalunya, l’Atlètic Terrassa va del bracet de la Universitat Autònoma de Barcelona. A Bèlgica, es compta amb la participació del KHC Dragons i la Universitat d’Antwerpen; a Holanda, el Rotterdam HC i la Universistat Erasmus de Rotterdam; a Anglaterra, el Beeston HC i la Universitat Nottingham Trent, i, finalment, a Irlanda, el Pembroke Wanderers amb la Universitat Ciutat de Dublín. “En aquest consorci, cada club i universitat són molt pròxims a nivell geogràfic. Hem buscat universitats generalistes que treballin tots els àmbits de coneixement perquè el màxim nombre d’esportistes pugui trobar un conveni”, afegeix. Totes aquestes entitats podran intercanviar estudiants i jugadors, els quals disposaran de places reservades.

El projecte, que fins al juny estarà en fase de disseny, començarà amb una prova pilot de dos anys que veurà les primeres mobilitats a partir del curs 2019/20. L’hoquei herba n’és l’esport impulsor, però els seus promotors volen que sigui una idea genèrica: “El dia de demà ens agradaria fer un programa de mobilitat adaptable a qualsevol esportista obert al màxim de clubs i universitats”, aporta Galí, que visualitza una xarxa com més extensa millor:“Es pot crear una circulació de jugadors cadets o una formació conjunta d’entrenadors, generar moltes sinergies i complicitats que són per al benefici de tots, també per als qui no siguin de primer nivell. Així, un noi d’handbol de Segona tindrà les xarxes i mecanismes, per exemple”. Estudiar i jugar a l’estranger sí que pot ser compatible.