BARÇA

Xavi Vilajoana: "Soc l'únic que ha defensat la samarreta"

Entrevista al precandidat i exdirectiu del Barça

Xavi Vilajoana (Barcelona, 1973) va presentar dijous la seva precandidatura a la presidència del Barça. Va jugar a les categories inferiors de futbol, al primer equip de futbol sala, d'on va ser capità, entrenador i directiu. És l'únic dels precandidats que va acompanyar Bartomeu fins a la dimissió en bloc del 27 d'octubre. Tot i així, assegura que la seva candidatura no és continuista.

Potser m'equivoco, però tinc la sensació que, en el global del socis, pocs coneixen Xavi Vilajoana.

Sí, i és una de les feines que tenim. Arribar al soci i explicar-li la idea de club que volem per al futur. Això vol feina, treballar, no esquivar preguntes compromeses i ser clar i transparent en el que expliquem.

¿Són els seus principals avals, l'experiència com a directiu i haver estat jugador?

Són dos dels grans avals. També la meva formació acadèmica en diferents àmbits i la gestió empresarial. Tinc actius, com en poden tenir els altres precandidats, però cap ha defensat la samarreta com ho he fet jo. He estat professional i viscut en primera persona La Masia i el mètode de Johan Cruyff. L'ADN. És una cosa que no s'estudia. O ho has viscut o no ho tens.

A la presentació va esquivar l'etiqueta de continuista però, dels que es presenten, és l'únic que va ser a la junta fins a la dimissió en bloc. ¿No creu que això serà un hàndicap? Perquè fa la sensació que la gent vol foc nou.

El fet de començar un projecte nou, sense cap membre de la junta anterior, amb gent molt preparada i que vol mirar endavant... Em pregunto el perquè d'aquesta etiqueta de continuista. Què vol dir? De projecte? Cap ni un, perquè hi ha moltes idees de club que no s'assemblen en absolut al que s'ha fet els últims anys.

Però, aleshores, per què seguia fins al final?

Perquè en els àmbits de la meva responsabilitat he pogut decidir i s'ha fet el que creia que era millor per al Barça. Al final, la junta és col·legiada. Jo he intentat convèncer els companys, treballant molt, centrant-me en la meva parcel·la i aixecant la mà quan es debatia sobre altres temes. Totes les juntes van així. Penso que no hauria beneficiat en res que, per una discrepància, dues o tres, hagués marxat.

"Discrepava sovint, però no hauria beneficiat en res que hagués plegat. Les coses s'arreglen des de dins"

Era habitual que discrepés?

Bastantes vegades, sobretot en parcel·les com l'esportiva, en què fins l'últim any no vaig ser responsable del Barça B. Fins aleshores s'havien pres decisions amb què no estava gens d'acord. I vaig tenir bastants enfrontaments amb el mànager esportiu que hi havia en aquell moment [Pep Segura]. Al final vaig aconseguir que el futbol base se separés del futbol professional. Això, per mi, és aportar, convèncer. I només es pot fer estant a dins.

Era partidari de dimitir o sotmetre's al vot de censura.

Amb la situació que estàvem vivint, no era raonable convocar els socis a votar. Si quedessin tres anys de mandat, podries pensar que valia la pena intentar referendar-lo. Però en un últim any, no em semblava lògic. Creia que si els socis havien de votar era per escollir el nou president.

Què li van dir, els directius, quan els va dir que es presentava?

Va ser en l'última reunió, tot i que a Bartomeu l'hi havia comunicat uns dies abans. Volia que ho sabés per mi. Van reaccionar amb molta naturalitat.

S'ha parlat molt de la situació econòmica i un dels que aspiraven a presentar-se, Jordi Roche, s'ha fet enrere, entre altres coses, per això. Vostè que era a la junta, ¿tan malament estan les coses?

Estan malament com a qualsevol empresa que s'ha vist perjudicada per la pandèmia. Qui no passa per una situació complexa? Tot ha anat de cop, sense avisar. Nosaltres teníem uns ingressos recurrents: estadi, museu, botiga... i, d'un dia per l'altre, l'aixeta es tanca de cop. Ara bé, les despeses no les pots tancar de cop. Això ha generat tensions i és el que s'està intentant arreglar, per exemple, amb la mesa de negociació salarial.

Té por d'una acció de responsabilitat?

Estic absolutament tranquil per la meva gestió. Vam tancar l'any amb una auditoria sense excepcions i la junta va aprovar un pressupost per a aquesta temporada.

Abans de plegar, ¿van donar algun tipus d'instrucció a Carles Tusquets sobre com havia d'actuar mentre presidís la comissió gestora?

Jo no en tinc cap constància.

¿I creu que fa bé de seguir amb la negociació salarial?

És que aquest tema ja s'havia engegat abans que entrés com a junta gestora. Ho entenc com una continuació de la junta que hereta.

Una entrevista del Barça no seria entrevista si no sortís el nom de Leo Messi.

[Riu]

Messi acaba contracte. ¿Creu que se l'hauria d'intentar convèncer perquè seguís?

Això s'ha de decidir un cop el nou president hi parli en primera persona. Ell és i serà el millor de la història. Si soc president hi parlaré, l'intentaré convèncer... tot i que, al final, la decisió és de tots dos. Però sí que tinc bastant clar què li diria.

Que és...

Home, si ho dic perdrà l'exclusiva [Riu].

Creu que està disposat a escoltar?

No tinc cap motiu per pensar el contrari. El conec, hi he tingut tracte els últims anys.

"Continuista? Hi ha moltes idees de club que no s'assemblen en absolut al que s'ha fet els últims anys"

Què farà amb l'Espai Barça?

Entre el que es va aprovar i el que hi ha ara, la situació no té res a veure. Penso que la remodelació del camp és imprescindible. L'hem de transformar al segle XXI. Ara bé, hi ha projectes associats, el Palau, les pistes multiesportives... que s'han d'analitzar en profunditat i s'han de lligar amb el tema econòmic, veure com s'hi pot fer front. S'haurà de balancejar segons la prioritat. En qualsevol cas, sempre s'haurà de preguntar l'opinió dels socis.

Entenc, doncs, que és partidari de fer tot l'Espai Barça però jugant amb els terminis.

El que està clar és que una de les fonts d'ingressos principals és el Camp Nou. Per tant, això és prioritari. I també hi ha un projecte urbanístic. Tot això ja està votat en referèndum pels socis. El que s'ha de fer és repensar-ho tot plegat i posar-ho sobre la taula, analitzant què es pot fer tenint en compte la situació actual.

Confirma, doncs, que aquell famós acord amb Goldman Sachs per executar l'Espai Barça està pactat però no està signat.

Que jo sàpiga no hi ha res signat.

Si és president, quin posicionament polític tindrà el club?

El Barça ha estat sempre el que els seus socis han volgut que sigui. És la institució més important de Catalunya. I, com a referent, sempre estarà al costat del que decideixi el poble de Catalunya. Penso que el club ha de ser transversal. Això sí, sempre s'ha de manifestar contra feixismes, racismes, xenofòbies...

El primer pas de tot plegat serà aconseguir les firmes.

Soc optimista. Penso que el soci valorarà i apreciarà el que puc aportar com a president. Entenc que passarem aquest primer tall.

De moment només el veiem a vostè. Qui l'acompanyarà?

Per ara prefereixo no dir noms. Ja sortiran. Serà gent potent en cada àmbit, preparada i amb experiència. Especialistes. I en alguns casos, molt joves. Ja ho vaig dir a la presentació, que seria una candidatura de projecte i no de noms.

¿Però no creu que al soci li agraden, els noms propis, o els mediàtics?

Insisteixo que no busco noms propis sinó projecte. I el tema dels mediàtics... ja se sap que avui en dia ser mediàtic no és sinònim de res. De totes maneres, el procés serà més o menys llarg. Tenim uns dos mesos de coll i, si s'hi vol afegir algú mediàtic que ens pugui aportar el que busquem, benvingut serà.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF