Enredats contra l’omnipresència de Rakitic i Modric

Periodista i EntrenadoraAbans del partit ja pensava que Croàcia és, com a mínim, el triple d’equip que l’Argentina. I no té res a veure amb el 3-0, que deixa molt i molt tocada la selecció de Leo Messi. Té a veure amb els mecanismes de joc d’un equip i de l’altre, amb la fortalesa física de les dues plantilles, amb l’estat anímic dels dos col·lectius. L’ albiceleste, per molt que ahir s’esforcés a retocar-se tàcticament per competir millor el partit que en el dia del seu debut, va trontollar a les primeres errades i va evidenciar que no se sent un equip campió. Va dubtar de seguida que l’efecte sorpresa del seu nou esquema es va anul·lar i, quan les coses es van posar difícils, es va veure absolutament superada.

Probablement s’hi hauria acabat sentint tard o d’hora, perquè tenia les de perdre si la dupla Rakitic-Modric brillava al nivell que ho va fer ahir. El blaugrana i el madridista, amb l’ajuda de Brozovic al pivot, van fer un desplegament físic majúscul que va bloquejar totes les intencions constructives que tenia el pla de Sampaoli.

Ells van decidir quan i on es feien les coses i, al segon temps, van saber olorar la inseguretat argentina i van liquidar el partit per certificar la seva classificació.

Buscant Messi

La fluixa primera jornada havia deixat a la banqueta argentina els deures d’activar millor Leo Messi en atac, i l’extècnic del Sevilla va recuperar la idea dels tres centrals que, sense anar més lluny, li havia funcionat de meravella amb Xile. Semblava una solució per donar més ordre a l’equip amb pilota i portar-l’hi en millors condicions al crac blaugrana a la mitja punta. Però la pressió alta i intel·ligent dels croats, iniciada sempre per Mandzukic sobre Otamendi, mai va deixar que l’Argentina es posicionés còmodament en camp contrari. Per fora, la idea sí que aconseguia fer recular els perillosos extrems europeus i allunyava el perill d’un contraatac, però seguia sense resoldre el problema de connectar amb Messi.

Passaven els minuts i el 10 era inaccessible. No podia treure’s de sobre Rakitic, omnipresent i preventiu.

El blaugrana va aprofitar les hores de convivència acumulades a Sant Joan Despí per llegir-li els moviments abans i anticipar-li cada acció. Però no va ser un marcatge individual, ni de bon tros. Rakitic tenia altres missions i totes les va fer a la perfecció. Alternant-se amb Modric, saltava a la pressió als centrals i coordinat amb Brozovic protegien la zona interior. També va ajudar la defensa en les centrades, va llegir bé les primeres passades per sortir en transició i va acompanyar tots els atacs que va poder. Ho va fer tot amb la solvència amb què fa quatre anys que juga al Camp Nou.

El domini de Croàcia anava creixent exponencialment al ritme que la impotència argentina es menjava el que quedava de partit. L’equip de Sampaoli mai va creure en el pla traçat perquè el pla no va poder igualar-lo a un equip que és molt millor. I quan la veritat fa tant de mal, la ràbia d’haver-la d’assumir aquí i ara és com quan estires un fil per desfer un nus i, en realitat, estàs fent el nus més fort.