CURSES DE MUNTANYA

Enfrontament per les curses de muntanya

Les federacions d’atletisme i muntanya se’n disputen les competències

Cada vegada són més les persones que s’aficionen a córrer per la muntanya, fet que ha propiciat la creació d’una indústria relacionada amb les curses, fins a 1.200 a tot l’Estat, i que mou milers de doblers.

Aquesta setmana, el club de muntanya Sa Milana d’Alaró publicava un manifest crític contra la manera de procedir, els objectius i les conseqüències mediambientals i socials que pot tenir el fet que la Federació d’Atletisme de les Illes Balears (FAIB) organitzi a partir d’ara totes les curses de muntanya. El text de Sa Milana n’és un més, ja que altres clubs també hi han donat la seva opinió, com és el cas de la Secció de Muntanya del Club Pollença, dels Ermassets d’Esporles i de Mallorca a Dalt de Tot, federats a la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada (FBME).

Des de 1996, la gestió d’aquests esdeveniments està recollida en els estatuts de la FBME. No obstant això, la FAIB assegura que des de principis de l’any 2000 les curses de muntanya ja figuraven als seus calendaris i, a més, entre el 2017 i el 2018 “més de 40 proves considerades com a trail running també han estat organitzades per la FAIB”, assegura el seu president, Biel Gili.

Cal recordar que l’any 2005 el Consell Superior d’Esports (CSE) va reconèixer la modalitat de ‘corregudes de muntanya’, encara que no figurava als estatuts de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme com a competència seva. Per altra banda, la Federació Espanyola d’Esports i Escalada es va quedar les ‘corregudes de muntanya’, però tot això pot canviar amb l’informe del CSE, que podria donar l’exclusivitat de la modalitat de trail running a la RFEA. Els tràmits varen quedar a l’espera del consell, però la polèmica no s’atura aquí.

Interessos, danys i poc diàleg

“Aquests manifests publicats pels clubs locals volen posar en relleu la feina feta durant més de 20 anys amb i pel municipi, sense cap afany lucratiu”, explica el president de la FBME, Francesc Colom Canals. Segons deien des de Sa Milana, si el canvi en la gestió es fa efectiu, “donarà motiu a cobrir una demanda per part d’empreses i marques comercials basades únicament en els interessos econòmics”.

A més, el president insisteix en els danys que suposarien per a tota la “xarxa local existent, atès que els petits clubs i el Comitè de Curses per Muntanya han fet molta feina quant al decàleg de bones pràctiques ambientals acordat amb el Govern, la neteja de camins, la promoció d’un estil de vida saludable amb escoletes d’infants i conferències per conscienciar els corredors”, explica Colom. Tot això se sustenta en gran mesura en els ingressos de les curses que organitzen. Per la FBME, l’informe del CSE no és vinculant, perquè es basa en un articulat incomplet de la International Skyrunning Federation, on s’especifica que existeixen excepcions per a aquells territoris que no arribin als 2.000 metres d’alçària.

Colom explica que “no compartim les maneres de com ha actuat la FAIB, que mostra una clara voluntat de no voler dialogar per poder solucionar-ho adequadament i sense conflicte”.

La FAIB es defensa

Biel Gili explica que la modalitat de trail running es va incorporar als estatuts de la FAIB el 2 d’octubre de 2015. Dos anys després demanaren el reconeixement com a modalitat exclusiva d’atletisme i, poc després, el CSE va emetre un informe favorable que deixa clar que les curses de trail i les curses per muntanya no són el mateix. Gili exposa que “no podem acceptar que la FBME s’oposi al reconeixement d’una especialitat esportiva que no té reconeguda als seus estatuts i que s’oposi també que la nostra federació no pugui continuar la promoció i regulació del seu esport en consonància als àmbits estatals i internacionals”. El president afegeix que “si les característiques geogràfiques de la nostra Comunitat no permeten tècnicament les curses per muntanya, sempre s’hi poden cercar solucions”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF