Encara queda Alba per estona

PalmaBinissalem és un petit poble que compta amb uns 8.000 habitants. Un poble ple d’història on es poden trobar grans personatges com Llorenç Moyà, poeta i dramaturg i llicenciat en dret, autor de poemes com “La bona terra”; dos joves futbolistes, Miquel Ángel Moyá, porter de la Reial Societat, i Xisco Campos, actual capità del Mallorca, que han aconseguit arribar a l’elit del futbol, i una dona que sempre ha trepitjat fort i continua fent-ho.

Sona el telèfon tres cops i quan Alba Torrens contesta el primer que diu és “moltes gràcies per voler xerrar amb mi”. La jugadora de bàsquet ha aconseguit demostrar, en menys d’un minut, el tipus de persona que és. Tot i la seva modèstia, Alba ha sumat al seu palmarès, en menys d’un mes de diferència, el seu quart títol d’Eurolliga, la seva quarta lliga russa consecutiva i una renovació de dos anys amb el seu equip, l’Ekaterimburg.

Filla d’un marbrista mallorquí, semblava que Alba Torrens seria jugadora de futbol i que seguiria les passes del seu pare, al qual anava a veure cada diumenge als partits de Tercera Divisió. Però un professor seu d’educació física, veient la seva estatura, la va convèncer perquè passàs de la gespa a la pista.

Alba Torrens va marxar de casa seva als 14 anys, quan la varen telefonar per jugar a l’equip català Segle XXI, una decisió que no va dubtar ni un moment.

Des d’aquell moment, l’aler d’un metre noranta-dos ha anat esculpint el seu talent fins a aconseguir, amb 28 anys, ser una vertadera col·leccionista de distincions. MVP, europeus, olimpíades, eurolligues... Un sac d’èxits que pareix que no té fons. Però ella, quin s’estima més? Torrens no dubta a l’hora d’afirmar que els repetiria tots i cada un d’ells, ja que tota la il·lusió que ha viscut fa que tot l’esforç hagi merescut la pena.

Ambiciosa, impacient, autocrítica, bona persona i versàtil, molt versàtil a la pista, Alba Torrens té unes característiques poc habituals que l’han feta arribar a l’elit del bàsquet femení.

La clau de l’èxit

Il·lusió, feina i adaptació, aquestes són les tres característiques que, segons ella, han fet que arribi a lluitar amb les jugadores més bones d’Europa. “Quan una persona ho dona tot i persegueix els seus sominis amb força pot arribar a aconseguir el seu objectiu, però si no ho arribes a fer, com a mínim sap que ha fet tot el que podia fer”, assegura amb convicció. Però no només això, a més d’una mica de sort, Alba té molt clar que “els companys, l’ staff, les altres jugadores de l’equip i totes les persones que t’ajuden a arribar al camí correcte també són una part fonamental per conquerir l’èxit”.

Un èxit que encara es pot incrementar enguany mateix amb l’Europeu que es jugarà a Tenerife. Però xerrar de competicions futures o del futur no forma part del seu caràcter. “No se sap mai què pot passar, crec que sabem quan ens aixecam però no com anirem a dormir”, assegura. “El més important és que tenc molta il·lusió per continuar endavant”. Segons la jugadora, s’ha de viure dia a dia, a la ment li agrada molt pensar en el futur, però això no ajuda a viure el present.

Un present que no la durà a la Women’s National Basketball Association (WNBM), ja que cada cop que ha tingut l’oportunitat de fer el salt als Estats Units ella hi ha renunciat per poder seguir competint amb la selecció. “Si he de triar entre la WNBA i la selecció, em quedaré amb la selecció”, ha repetit en diferents ocasions.

Lluny però a prop

Tocar terra. Això és una de les coses que més enyora la jugadora. Els amics, la família i el poble mateix donen forces a la jugadora per continuar endavant.

“Quan estàs tant de temps a fora i, a més, en un lloc tan diferent com Turquia o Rússia, veus el que és realment important” i, afegeix que quan és a Binissalem només té ganes d’estar amb els seus i compartir amb ells cada dia.

Tot i això, encara queda Alba Torrens per estona i vindrà a l’illa cada pic que li faci falta renovar forces a fi de continuar formant part de l’elit del bàsquet femení.