ESPORTS

Emocionar-se amb velles victòries

Tancades a casa, moltes persones recuperen gràcies a la televisió, pàgines web o YouTube alguns esdeveniments esportius d’altres èpoques que els van marcar
Emocionar-se amb velles victòries

“El meu mòbil gairebé explota. Van començar a escriure’m amics, vells coneguts. A les xarxes també va ser una bogeria”, explica Nayim. Aquest divendres, el canal Teledeporte va decidir emetre la final de la Recopa de futbol entre el Saragossa i l’Arsenal. Aquell partit semblava destinat a ser decidit als llançaments de penals, però a l’últim minut de la pròrroga Nayim va xutar des del mig del camp i va sorprendre el porter dels londinencs, Seaman. Un gol etern, impossible d’oblidar. Qui el va veure, recorda on era en aquell moment. Un gol que va tornar a ser cridat 25 anys després gràcies al fet que en temps de confinament, sense competicions esportives en directe, molts canals han apostat per la nostàlgia.

“El que més il·lusió em va fer va ser rebre missatges de gent jove, que no havia vist el partit perquè no havia nascut. Però la major part de la gent eren persones que recordaven aquell gol, encara que molts no eren aficionats del Saragossa”, explica en català el jugador nascut a Ceuta, que va passar bona part de la seva joventut al Barça abans de triomfar al Tottenham i al Saragossa. Als carrers de la capital aragonesa, de fet, es va cridar el gol com si fos en directe. “M’han dit que en el moment que per la televisió jo marcava, als barris de Saragossa tothom va cridar-lo. És bonic”, s’emociona Nayim, content que una fita d’altres èpoques animi la gent ara que és a casa, tancada.

Tornar al 1970

“La gent té ganes de recordar moments bonics, aquests dies. De recordar quan van ser feliços”, explica el periodista Felipe del Campo, del canal Gol, on aquests dies recuperen totes les finals de Mundial del 1966 al 2018.

Però no només les televisions serveixen per tornar al passat. El Guillem, un estudiant de periodisme de Manresa de 21 anys, dedica aquests dies a recuperar vells partits que no va viure, però que considera claus per entendre la història del futbol. Ha començat pel Mundial del 1970, i ha trobat partits a YouTube o pàgines web especialitzades. “Tant sentir tothom parlar del Brasil del 1970 com a exemple de bon joc... i jo no havia vist ni un sol partit”, justifica. Per fer un treball de la carrera, el Pep, un gironí que vol ser periodista esportiu, ha recuperat tot el 0-5 del Barça al Madrid el 1974. “Abans només n’havia vist un resum curt”, admet. La pàgina web Footballia.net, amb un arxiu de milers de partits, s’ha col·lapsat dos cops aquests dies de tanta demanda. Al portal web Bdfutbol.com pots comprar partits d’una base de dades de més de 100.000 partits antics. I estan rebent més peticions que mai. “M’estic mirant els partits que vaig veure de petit i explico als meus fills per quina raó m’agradava tant Hans Krankl”, diu el Jaume, que ha comprat un munt de partits d’inicis dels anys 80 del Barça, partits que va viure en directe i mai més havia vist. “Gairebé ploro, he recordat quan anava al camp amb el pare, que ja no hi és”, diu. El confinament s’ha convertit en una bona època per recordar.

Tornar a ser campions

La nostàlgia, evidentment, no només s’ha despertat entre els aficionats al futbol. El Joventut de Badalona, per exemple, cita els seus aficionats al canal de YouTube per recuperar i comentar partits històrics, com la final de la Copa del Rei de l’any 2008. Alguns exjugadors, com l’alemany Jan Jagla o Rudy Fernández, es van animar a les xarxes a reviure aquella fase final. La final de l’Eurolliga guanyada contra l’Olympiacos el 1994 a Tel Aviv es va poder veure fa pocs dies per Teledeporte, el canal que més està fent per ajudar els nostàlgics d’esports. Retransmet etapes del Tour amb Indurain o les millors finals d’europeus de la selecció espanyola femenina de waterpolo, amb moltes de les protagonistes comentant-ho a les xarxes. “Tinc la sensació que abans, sense Twitter per comentar en directe què passava, sense tants canals... quan hi havia una gran fita era un moment que marcava tota una generació, que aplegava tota la família davant del televisor. Aquests dies m’estic trobant amb més gent que m’escriu que abans”, admet Perico Delgado, campió del Tour de França l’any 1988.

Els records que et van marcar, que et van fer feliç, s’han convertit en un refugi per a moltes persones aquests dies. Encara que calgui pagar per poder recuperar aquell triomf per 3-2 del Sabadell contra el Madrid el 1988, quan es va aixecar un partit que es perdia 0-2. El dia que vas veure el teu pare plorant d’alegria a la graderia.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF