Esports 30/04/2011

Ecologistes sobre rodes, no delinqüents

3 min
Descobrir la muntanya des d'una motocicleta permet veure paisatges preciosos.

Cansats de ser constantment criminalitzats per fer l'esport que procuren regularitzar, des de la Federació Catalana de Motociclisme han promogut un estudi, juntament amb l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, per valorar l'impacte que el motociclisme esportiu pot causar en el medi natural.

L'informe ha estat dirigit per l'il·lustre geògraf, naturalista i doctor en ciències ambientals Martí Boada, que ja havia col·laborat anteriorment amb una federació que sovint ha expressat la seva sensibilitat i respecte pel medi ambient.

Boada explica la primera conclusió a què es pot arribar: "Fins ara, no hi havia estudis en cap lloc del món que analitzessin des d'un punt de vista científic la repercussió del motociclisme de muntanya sobre els escenaris on es practica. Tot eren suposicions i apriorismes. Ara ja en tenim un". Aquest estudi és una continuació del treball previ que ja es va fer l'any 2006 també per encàrrec de la FCM.

Durant sis mesos, els científics han valorat el soroll, l'erosió, les emissions de CO , els efectes generals sobre la flora i la fauna i fins i tot la incidència de la pols que aixequen les motos quan passen pels camins. En aquest sentit, Boada és clar: "L'efecte de la pols sobre les plantes és completament inofensiu, i el pas de les motos sobre els camins marcats és totalment innocu".

L'avaluació feta després de l'estudi conclou que els impactes del motociclisme en el medi natural no són de més consideració que d'altres molt més tolerats socialment. "Ha quedat demostrat -diu Àngel Viladoms, president de la Federació Catalana i impulsor de l'estudi- que els motoristes no tenim banyes ni portem cua. No som el dimoni, i tenim el mateix dret d'anar a la muntanya que qualsevol altra persona que l'estimi i el respecti tant com nosaltres. La natura no és una exclusiva d'uns quants".

De vegades s'ha relacionat el pas de motoristes amb alguns incendis forestals, però no hi ha cap documentació real que ho justifiqui. En canvi, està demostrat que la circulació de les motos per determinats camins evita que desapareguin, perquè limiten l'avanç incontrolat de la vegetació, i això permet el pas dels vehicles que intervenen en l'extinció dels focs.

Jaume Mimó, fundador de l'Associació Cultural Catalana d'Accés al Medi Natural, que va morir l'any passat, va ser una de les persones més proactives per una bona entesa entre els diferents habitants de la muntanya: motoristes, boletaires, ciclistes, caçadors, excursionistes... El seu leitmotiv era tota una filosofia de convivència: "Que el soroll no ens privi de fer amics a la muntanya".

Ja se sap que qualsevol activitat efectuada al medi natural provoca d'una manera o altra una certa incidència. Les motos no en són una excepció, però el seu impacte no és superior al d'altres activitats, com demostra l'estudi.

Per Àngel Marco, director del Consell Català de l'Esport, es tracta de buscar "un equilibri entre les pràctiques i el prejudici que puguin causar".

A partir d'aquest estudi, la FCM ha proposat una esmena a la llei d'accés motoritzat al medi natural (9/1995) que hauria de ser revisada al Parlament de Catalunya abans de l'estiu.

El principal obstacle que implica aquesta llei és la prohibició de circular per camins de menys de quatre metres d'amplada. Una autèntica utopia, ja que a la muntanya és evident que no hi ha aquesta mena d'autopistes.

Així, des de la Federació se suggereix una nova catalogació del territori per classificar les vies i la seva disponibilitat per a la circulació a vehicles motoritzats, i també es proposa la creació d'una targeta verda, a través de la qual els usuaris de la moto de muntanya expressin el seu compromís de fer una pràctica respectuosa del motociclisme off-road . Seria una mena de llicència per a usuaris motoritzats del medi natural sense voluntat de fer competicions. Un compromís, en definitiva, d'actitud i d'educació.

stats