Tot just fa dos dies que un grup de presidents d'equips de Primera Divisió s'omplien la boca criticant una Lliga a la qual no hi veien emoció i donant per fet que el Barça i el Madrid guanyarien tots els partits amb facilitat. Però ahir una voluntariosa Reial Societat va posar contra les cordes un Barça que es va complicar la vida tot sol. L'empat final demostra que -debats sobre diners a part- en el futbol res és predictible. I els bons també són humans. El Barça va marxar capcot a casa amb la sensació d'haver-se deixat dos punts.
Al descans l'equip de Guardiola -vestit tot de negre- vivia un partit plàcid i guanyava per 0-2. Un guió perfecte si no fos per la lesió d'Alexis Sánchez en el minut 30 de joc. Era un triomf contundent per la facilitat amb què s'aconseguia, ja que l'equip imposava la seva llei sense enamorar com altres cops. Però la clau era guanyar sense cansar-se gaire, físicament i psicològicament. Però una de les poques assignatures pendents d'aquest equip és no fallar en les jornades posteriors a les dates FIFA. Al final, però, vuitè empat en 15 partits des de l'arribada de Guardiola com a entrenador del Barça, una estadística que parla per si sola.
Amb una banqueta formada per Messi, Villa, Puyol, Iniesta, Mascherano i Abidal, el partit de seguida semblava llest per a sentència. Però la fe de l'equip de Philippe Montanier i algunes errades claus dels blaugranes van permetre als bascos recuperar el pols del partit i convertir Anoeta en una olla a pressió en què l'emotivitat i la fe local topava amb el futbol racional d'un Barça que es va veure obligat a apel·lar a Messi i Iniesta.
El Barça va tornar a apostar per un sistema sense davanters purs. A Guardiola el partit no li feia gaire gràcia pels precedents de les dates FIFA, i fins i tot va optar per fer nit a Sant Sebastià. De fet, l'equip no va jugar bé. És ben cert que va començar donant un cop fort amb dos gols en els primers minuts, però va patir per transformar la possessió de pilota en ocasions clares de gol. A més, la transició de pilota, dificultada per la pressió dels bascos i la gespa alta, no va ser tan fluida com altres vegades, amb moltes pèrdues de pilota.
La Reial Societat va tenir el mèrit de no voler creure's el discurs de Del Nido, mantenint la fe en si mateix. Després de veure com el Barça feia dos gols i monopolitzava la pilota, en la segona part va recuperar l'empenta que havia mostrat en els primers minuts, quan va saber forçar les errades del Barça. La superioritat del joc blaugrana és tan gran que avui dia una bona manera d'intentar demostrar que el Barça és humà és intentar forçar les seves errades. I la Reial ho va saber fer en moments claus, com admetia un Xavi que es queixava al final de "perdre punts per dues errades puntuals".
L'equip local va sortir a intentar tocar la pilota, a pressionar, a ser valent i jugar amb el segell del futbol de Montanier. L'empenta dels txuri-urdin va durar el que van durar dos detall de qualitat del kenià Mariga. El que van trigar Xavi i Cesc a superar l'interessant Ilarramendi -mig centre defensiu local- i adonar-se que la línia de quatre dels bascos grinyolava un pèl. Dues passades a la seva esquena trencant el fora de joc van permetre al Barça marcar dos gols quan fins llavors havia fet ben poca cosa. I va deixar Anoeta glaçada.
El Barça, amb Fontàs i Busquets formant una parella de centralsinsòlita, va jugar 15 minuts de futbol d'alta escola. Els minuts en què Cesc i Xavi es van sentir còmodes i van fer els gols. El vallesà, acompanyat al centre del camp per Thiago i Keita, sempre va entendre's amb el maresmenc, que va repetir la figura del fals 9, amb Alexis i Pedro oberts a les bandes. Sense cap davanter pur a la gespa, dos moviments intel·ligents d'aquesta colla de jugadors menuts de traç privilegiat va canviar el guió del partit. La Reial ja esperava Cesc entrant amb verticalitat, però en el primer gol l'exjugador de l'Arsenal va quedar endarrerit -remenant les cireres- i va posar-se la disfressa de passador per assistir a Alexis, que va cedir la pilota a Xavi perquè marqués a porta buida. En un moviment de ballet, Xavi va fer de fals 9 i Cesc li va cobrir les espatlles, intercanviant-se els rols. Poc després va ser Xavi el que va deixar una pilota a l'esquena d'Iñigo Martínez i Demidov que va recollir Cesc, que copiant la triangulació del primer gol va assistir a Pedro. Bravo va aturar el xut del canari però Cesc, que viu una relació dolça amb el gol, va aprofitar el refús per marcar el 0-2.
Les dues dianes van significar un cop a la línia de flotació dels locals, que van passar-se desmoralitzats la resta del primer temps tancats en defensa i fent un pas enrere per evitar que Xavi i Cesc els guanyessin un altre cop les espatlles i fessin el tercer. Amb la gespa molt alta, traient velocitat a la circulació de pilota, el Barça va limitar-se a tocar esperant trobar un forat que normalment no apareixia. La gran possessió no es va traduir en gaires xuts a porteria.
En la segona part l'equip blaugrana va intentar buscar forats per enllestir la feina. Però abans que arribés ni una sola ocasió de gol dels catalans, la Reial Societat ho va capgirar tot. Montanier va demanar als seus homes un esforç titànic: mantenir la defensa endarrerida -per evitar donar facilitats al Barça-, però pressionar a tota la gespa. Els jugadors de la Reial van donar-ho tot físicament (Mariga i Agirretxe van acabar amb rampes) i van recuperar pilotes i forçar errades d'un Barça que distava molt d'oferir la millor versió. Agirretxe, un 9 de la vella escola, com els que jugaven a Atotxa, va ser clau guanyant amb el cos -com si fos un pivot de bàsquet- l'espai a l'àrea, va superar per alt Fontàs i va marcar l'1-2 amb un cop de cap perfecte. Poc després, Villa, que havia entrat pel lesionat Alexis, va voler enviar una pilota a Valdés des de molt lluny i la va regalar a Agirretxe. Un error imperdonable que va acabar amb el davanter local xutant al travesser després que Busquets toqués la pilota amb les mans. Mateu Lahoz, en veure com Griezmann agafava el refús i feia el 2-2, va preferir donar com a vàlid el gol. L'alternativa hauria estat xiular penal i expulsar Busquets.
Quan la graderia encara no tenia gaire clar què havia passat, Guar dio la va cridar Messi. Poc després va ser el torn d'Iniesta. Però no només ells van aconseguir retornar el partit al terreny del Barça. La Reial, envalentida moralment, va deixar-se la pell a cada pilota dividida i va mantenir la pressió al centre del camp tallant les línies de passada blaugranes. Messi, de fals nou al costat de Cesc, va intentar-ho, però Montanier va ordenar que es pressionés per evitar que arribés a rebre la pilota. El partit va passar de ser un exercici plàcid a ser una experiència frustrant per a un Barça desconegut per moments. Cansat i capcot, com altres vegades després de partits internacionals. Al final, resulta que aquesta Lliga és més emocionant del que molts deien, amb el millor equip del món demostrant que és humà.
