Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Dues canonades, finalment

Diego Simeone, l'entrenador de l'Atlético de Madrid, va ser a Barcelona a la gala del Mundo Deportivo dilluns passat. A la taula del sopar, amb Julio Maldonado i Michael Robinson, lògicament es va parlar molt de futbol. De fet, no es va tocar cap altre tema. Simeone, que va resultar ser un tipus agradable, res a veure amb aquell migcampista al límit de la llei, va explicar que no hi ha manera possible de frenar el Barça actual. Va confessar que pots mirar d'endarrerir la derrota tants minuts com sigui possible però que, si el Barça està centrat, per desgast, te l'acaba fent. Els gols acaben caient, com a fruita madura. El rival tan sols aguanta mentre li funcionen les cames, el cor i el cervell.

Normalment, si l'equip contrari -com el cas d'ahir del Granada- té la sort d'avançar-te al marcador, les cuixes no pesen tant, els pulmons tiren i la moral et dóna un plus per allargar l'heroïcitat. Però si el Granada va resistir al Camp Nou fins que Xavi els va fer un estrip al minut 88, ahir van aguantar 70 minuts. La combinació del Barça, tot i les absències de Xavi i d'Iniesta, els feia anar de corcoll, feia estona que perseguien ombres i el camp se'ls feia massa ample. Però la remuntada i els gols del Barça, ahir, no van arribar en combinació.

La novetat de la nit

De fet, la novetat de la nit és que Alexis no va fallar les rematades perquè estava tan barroer en els controls que no arribava ni tan sols a poder xutar-li a Toño, per desesperació d'aficionats i per alegria dels tuitares que porten setmanes mofant-se del xilè. A la primera part, va semblar fins i tot que encomanava un Messi que davant de porteria feia dos mistos estranys, sorprenents. A la segona, en canvi, com si la trucada de Tito Vilanova des de Nova York hagués apostat per alguna variant, l'equip va decidir xutar de lluny. És un recurs del futbol que el Barça sol menystenir però que ahir, davant l'embús de cara a barraca, va decidir utilitzar. I el roc a la faixa va funcionar. Canonada de Cesc, mal refús de Toño, i gol de Messi. Gardela de Pedro al pal que, incomprensiblement, l'escup a fora. I, finalment, quan més el necessitàvem, Messi marca de falta. El seu gol número 301.

Al partit d'Anoeta vam estar contents durant gairebé tot el partit i vam acabar de molt mal humor. Ahir va ser al revés. Vam maleir el resultat durant una hora i vam acabar, contents, posant el teletext i veient el Madrid a 19 punts.

Remuntar un partit que es perdia contra el Granada deixa un bon regust però ahir, a Los Cármenes, el Barça va jugar per obtenir un millor resultat, per no patir tant i per no dependre tant dels dos de sempre: Leo Messi i Víctor Valdés.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF