VALLPARADÍS

Dubtar dels límits i no de les limitacions

Salva Maldonado va decidir passar el matí del dia 24 veient un clinic de José Ángel Samaniego a Sant Adrià de Besòs. El seu entrenador ajudant va recordar durant la seva ponència una frase de Marcelo Bielsa que, ara que el Fiatc Joventut passa per un mal moment en forma de set derrotes consecutives, resulta interessant recordar: “El dubte sorgeix quan l’esforç no té recompensa”.

Gestionar el dubte és una de les claus per tenir èxit en el món de l’esport. Quan entra en un vestidor, el dubte és corrosiu i debilita algunes de les creences sobre les quals se sustenta el projecte. Aquesta incertesa, a més, s’encomana. Primer, els jugadors dubten d’ells mateixos. Després, dels seus companys. En una última etapa, de les normes i, per tant, de l’entrenador.

Acostumada a rebre elogis pel seu atac, una proposta que busca castigar les defenses rivals amb atacs ràpids, bloquejos directes i molts triples, la Penya ha oblidat algunes de les seves virtuts defensives. El gran objectiu de l’equip verd-i-negre, per tant, no ha de ser fer res de nou, sinó recuperar alguns dels hàbits que ja tenia. La llista de deures subratlla cinc apartats: pressionar les línies de passada per situar els rivals fora del seu rang de tir, utilitzar la línia de 6,75 metres com una barrera, accentuar la responsabilitat individual de cada jugador, evitar que l’adversari distribueixi la pilota des del centre i defensar tots cinc junts, com una pinya.

L’atac i la defensa es retroalimenten constantment. L’equilibri és tan subtil com necessari. Defensar bé exigeix concentració per prendre la decisió correcta en el moment adequat. Ni abans ni després, ja que mig segon es pot convertir en una eternitat. Quan les coses no surten bé en atac, els jugadors no tenen la ment neta en defensa i són més vulnerables.

El Fiatc Joventut no té un problema d’actitud, ni als partits ni als entrenaments. Els seus jugadors senten les derrotes tant o més que els aficionats i, com van demostrar a Bilbao, estan disposats a lluitar fins a l’últim moment. El vestidor, un exemple d’integració entre veterans i joves, es manté unit. L’únic canvi de xip que han de fer és mental. La millor resposta possible és que tornin a dubtar dels seus límits i no de les seves limitacions, exactament el que porten fent en les últimes temporades. El seu sistema funciona i tan sols necessiten tornar-hi a creure amb totes les seves forces. Res més.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF