L' esport de la cistella no hauria pogut escollir millors finalistes per enfrontar les vessants més oposades del bàsquet. D'una banda, el virtuosisme de qui es defensa de gegants amb el talent propi dels genis. Ricky Rubio, Joan Carles Navarro i el mateix Pau Gasol sobreviuen a la jungla en què s'ha convertit el bàsquet del segle XXI a base d'un talent descomunal. D'ells s'espera l'imprevisible i que facin realitat el que per als altres és simplement impossible somniar.
Davant hi haurà França, una selecció en què el múscul és el cisell que esculpeix el seu estil de joc. De talent no n'hi falta, però és quan més corre, més salta i més dur juga quan es mostra més inexpugnable. Això sí, des de l'any 2005 no recordo un campionat en què França no hagi tingut un dia fluix, i a Lituània encara no ha arribat.
L'evolucionisme darwinià del bàsquet té una cita aquesta nit a Kaunas, on la selecció espanyola i la francesa juguen la final de l'Eurobàsquet.
