FUTBOL

Dos clubs que aposten per un futbol sense rei

El Júpiter va rebre el Clapton londinenc en un partit per recordar la proclamació de la Segona República

El Júpiter com a reflex de la vida del barri de la Verneda. Ideals sindicalistes, d’esquerres i catalanistes, un escut original amb la senyera i un estel al damunt que les dictadures de Primo de Rivera i de Franco es van esforçar a reprimir, però que no van poder erradicar. Uns valors que han perdurat fins als nostres temps i que ahir es van escenificar d’una manera especial, escrivint un capítol més de la història d’un club que vol anar més enllà del futbol.

El CE Júpiter i el Clapton Community FC, de l’est de Londres, van competir al terreny de joc per destacar els ideals progressistes de dos equips modestos en un partit emmarcat en els actes de la Primavera Republicana que organitza l’Ajuntament de Barcelona per commemorar la proclamació de la Segona República.

El futbol va ser l’excusa per agermanar dues aficions. Des de primera hora de la tarda, la quinzena d’aficionats anglesos que es van poder desplaçar fins a Barcelona van compartir cerveses i càntics amb els membres de Reducte Gris Grana, els aficionats antifeixistes del Júpiter, “de barri humil i de futbol popular”, diuen. Dins el camp, els càntics de les dues aficions eren a una sola veu, anessin adreçats a un equip o l’altre, fossin en català o en anglès. Ahir, el resultat esportiu era la cosa menys important.

Una samarreta global

Després de 142 anys d’història, el Clapton s’ha fet famós. Fa poc més d’un any aquest humil club anglès es va convertir en “més que una cooperativa”, explica el Paul mentre ho enregistra tot amb la seva càmera per a la web del club. Els seguidors són els amos i els directors de l’equip. Ho controlen absolutament tot, sense renunciar mai a la lluita “contra el sexisme, l’homofòbia, la xenofòbia i el feixisme”. L’any passat van escollir, d’entre setze opcions, que la segona samarreta de l’equip fos amb els colors de la bandera espanyola republicana i amb estrelles de tres puntes de les Brigades Internacionals. “Amb aquesta samarreta volem homenatjar el 80 aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola”.

La samarreta, de la qual ahir van exhaurir les existències, la fan servir quan juguen de visitants, com a la Verneda. “Està feta a mà, amb materials d’origen ètic, per una marca italiana que té treballadors amb salaris justos i que només fabrica els seus productes per a petits clubs antiracistes”, diu l’altre Paul de l’expedició. A la part del darrere del coll s’hi pot llegir: “No passaran”.

Entre els seguidors del Clapton, una veu parlava en català: és la de Marina Carulla, una barcelonina precisament del barri de la Verneda a qui als 26 anys la vida la va portar a Londres, i que ara hi ha tornat amb l’equip del qual és membre. “Des que vaig arribar a Londres visc al barri de Clapton i sempre he estat en contacte amb la xarxa antifeixista de la zona, que em va portar a descobrir aquest equip i a involucrar-m’hi com una més”, explica a l’ARA. “Som una comunitat que és molt més que futbol”. Tampoc es va voler perdre el partit Llorenç Rifé, exjugador del Júpiter i del Barça, que amb 81 anys va recordar tot el que havia viscut de jove: “Feia molt de temps que no venia i estic molt emocionat”. El seu Júpiter es va endur el partit (5-0), però els dos clubs van compartir una experiència que difícilment oblidaran. “Ha sigut un privilegi ser aquí. Viatjar i conèixer gent a través del futbol val molt la pena”, deia Andrew J. Lastic, jugador del Clapton. El seu entrenador, Geoff Ocran, també deixava de banda l’aspecte estrictament esportiu: “No havíem tingut l’oportunitat de jugar a escala internacional i ha sigut una bona ocasió per crear valors i intercanviar creences compartides amb gent que pensa com nosaltres”, explicava. “Esperem que no sigui l’últim partit entre nosaltres i que aviat puguin venir ells”.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF