La sensació que s'endurà Pavel Vrba, tècnic del Viktoria Plzen, de la seva visita al Camp Nou és una barreja d'agraïment i frustració. El seu equip va executar de manera gairebé perfecta tot el que havia previst i calculat, però amb això no n'hi va haver prou -perquè gairebé mai ho és-, per aturar el Barça. Els txecs van ser disciplinats durant 90 minuts, resistint heroicament sense pilota i amb les idees molt clares quan la van tenir. Aquest brillant partit, i la sort -o poc encert dels blaugranes-, els va servir per no caure golejats, tot i que van estar a prop d'encaixar una desena de gols.
Però el Barça ahir va fer un partit excel·lent fins a tres quarts de camp. Després, allà, li va faltar sempre un punt. Un punt de generositat a Messi, un punt de velocitat a Villa, un punt de sorpresa a Pedro. L'acumulació de futbolistes en molt poc espai no feia fàcil la combinació, però els de Guardiola van saber trobar forats on no n'hi havia i ho van fer, sobretot, a partir de les incorporacions de jugadors des de segona línia. Alves va ser determinant per la dreta i Iniesta, arribant moltíssim pel centre, va ser decisiu.
Tancats però vulnerables
El Viktoria va oferir batalla a través de dos uniformes de guerra. D'una banda, va plantejar un 4-2-3-1 atrevit i agressiu en fase ofensiva i, de l'altra, un 4-4-1-1 en fase defensiva. Aquesta doble interpretació de la ubicació dels futbolistes va venir donada per la voluntat de Vrba de no donar espais al Barça en atac i evitar que els de Guardiola escampessin la teranyina defensiva sobre la pèrdua de pilota i pressionessin lluny de la porteria de Valdés. El tècnic txec sap que és en aquesta transició, quan algun defensa s'anima a acompanyar la jugada de contraatac i descuida la seva principal missió, quan el Barça més mal fa.
El primer objectiu va ser no cedir metres a l'esquena per frenar la profunditat del Barça. Per això va fer que el seu exèrcit l'esperés amb dues línies de quatre homes ben juntes i endarrerides. La conseqüència d'aquest plantejament va ser que bona part del temps d'atac del Barça es va viure a camp rival i que, per avançar fins a porteria, es multipliquessin les triangulacions. Els defenses visitants estaven tant en línia que una senzilla paret va desmuntar la resistència de quatre jugadors. En el minut dos, Alves i Messi en van fer una de triple i, en l'acció del primer gol, Iniesta i Messi van desbordar amb una doble combinació.
Allunyar l'inici de l'atac
El segon objectiu va ser evitar la forta pressió blaugrana. Els txecs ho van intentar estirant l'equip i buscant els desplaçaments llargs com a principal automatisme ofensiu. Però abans feien una o dues passades curtes, fent veure que volien sortir jugant. Era una mena de trampa. Quan el Barça iniciava els moviments defensius i acumulava tres o quatre homes a la pressió, era quan llançaven amunt i buscaven el desmarcatge dels davanters més avançats.
La parella Mascherano i Abidal va saber gestionar bé aquest joc directe i Busquets, atent a la segona jugada, va saber cobrir tot l'ample del camp per iniciar els atacs amb criteri. El Viktoria va aconseguir que el Barça comencés a buscar el gol des de lluny i això els va permetre rebre'ls sempre ben ordenats. Això i la poca punteria van ajudar-los a somiar. Però poca cosa més.
