GIRONA FC

Dividits entre l’esperança i la desconfiança per la realitat

Pep Lluís Martí s’estrena a la banqueta del Girona en el partit contra l’Extremadura

Per tercera vegada aquest curs, el Girona torna a arrencar. Ho va fer el 18 d’agost, en el debut a la Lliga, amb Juan Carlos Unzué a la banqueta. Ple de bones intencions i amb la plantilla més cara de la Segona Divisió, la irregularitat i les males sensacions van condemnar el navarrès a la jornada 12, dos mesos i dos dies després de l’estrena. Els constants canvis de dibuix, algunes propostes inexplicables en les alineacions, les presses que té tothom per pujar a Primera i el record de l’estança d’Eusebio Sacristán, a qui van mantenir en comptes de provocar una reacció que permetés salvar la categoria, van forçar el primer gir. La solució immediata va ser la d’alterar el mínim possible el vestidor, per si es produïa un miracle. El successor provisional d’Unzué va ser Juan Carlos Moreno, que va durar una setmana i 90 minuts.

Arribats a aquest punt, la direcció esportiva tenia clar que tocava sacsejar l'ambient per “començar de zero”, tal com va admetre Quique Cárcel. L’escollit ha sigut Pep Lluís Martí, que s’ha plantat a Montilivi amb dos ajudants, modificant el cos tècnic per poder trencar amb el que s’estava fent. El balear, presentat aquesta mateixa setmana, dirigeix el seu primer partit en la visita a Extremadura (12 hores, Movistar LaLiga). Només ha tingut quatre sessions d’entrenament per intentar recuperar la confiança d’un grup ferit a qui exigirà molta més intensitat i actitud en el joc del que està oferint fins ara. Però aquestes paraules, amb els seus corresponents matisos, ja les van dir Juan Carlos Unzué i Juan Carlos Moreno. El Girona té l’esperança que aquesta vegada sigui veritat, tot i que també desconfia perquè si no ho compleix, corre el risc de perdre la credibilitat que li queda.

El que seria tota una sorpresa és que Martí revolucionés les peces i el sistema. Sobretot, per les baixes que arrossega. L’últim a caure ha estat Aday, que pateix un esquinç del lligament lateral extern del genoll dret i s’afegeix als lesionats Ignasi Miquel, Juanpe i Jozabed. El nou tècnic blanc-i-vermell, que tant al Tenerife com al Deportivo es va moure entre el 4-4-2 i el 4-2-3-1, no va donar cap indici de quina serà l’alineació; però s’intueix que repetiran Alcalá i Ramalho a l’eix central, Maffeo i Mojica ocuparan les bandes, haurà de descartar un mig entre Àlex Granell, Diamanka i Gumbau, i Borja García, Samu Saiz, Jairo Izquierdo, Àlex Gallar i Marc Gual es juguen tres llocs perquè Cristhian Stuani és fix al davant i Juan Carlos ho és a la porteria.

Amb el Cadis cada cop més enlairat, el Girona té els llocs d’ascens directe a sis punts i la zona de play-off a dos. Però el més preocupant és que l’infern, ocupat ara mateix per l’Extremadura, és a quatre punts. Ningú hi vol pensar, però una derrota el podria acabar d’enfonsar psicològicament i ja està prou tocat. La pressió és immensa perquè no val res més que no sigui l’ascens, una fita que avui és massa lluny. I si diuen que les presses són males conselleres deu ser per alguna cosa.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF