LLIGA DE CAMPIONS - QUARTS DE FINAL
Esports 06/04/2011

Diners i política per aixecar un gegant que vol ser com el Barça

En 15 anys el Xakhtar ha passat de ser un club modest a plantar cara als gegants europeus. Al darrere hi ha un home, Akhmétov, i una història en què es barregen política, diners, esport i investigacions criminals.

Toni Padilla
3 min
L'ombra del poder El president d'Ucraïna, just  al darrere dels jugadors Del Xakhtar, quan van guanyar la UEFA del 2009.

BARCELONA.El color del Xakhtar Donetsk sempre ha estat el taronja. Però la primavera del 2004, el rival del Barça va passar a jugar uns quants partits de blanc. Curiosament, va ser just en aquell període quan milers d'ucraïnesos van sortir al carrer per denunciar el presumpte frau electoral que havia donat el triomf a Víktor Ianukóvitx sobre Víktor Iúsxenko. Va ser la coneguda com a Revolució Taronja, que va portar Ianukóvitx a acceptar la derrota malgrat haver rebut més vots, en circumstàncies estranyes.

Tot i que la comunitat internacional va donar suport als manifestants que, vestits de color taronja, van denunciar un frau en tota regla, el Xakhtar va decidir desmarcar-se clarament d'aquesta corrent canviant fins i tot de samarreta per no portar el mateix color. Perquè el Xakhtar es va decantar, i ho va fer a favor de Ianukóvitx.

Ucraïna és un país amb dues realitats. A l'oest i al centre del país hi ha un fort sentiment nacional ucraïnès i, en diferent mesura, hi té molta força la llengua ucraïnesa. A l'est i al sud, a la península de Crimea, la situació és diferent, amb una forta comunitat russòfona que molts cops té els seus referents a Moscou i no pas a Kíev. I al bell mig d'aquesta zona hi ha la conca del Donbass, amb capital a Donetsk.

Aquestes dues realitats sempre s'enfronten a les eleccions, i aquell 2004 la corrent política que representa els russòfons era la que liderava Víktor Ianukóvitx. El cercle es tanca, doncs. Perquè aquesta polarització es trasllada al futbol: el Dinamo de Kíev és l'equip que representa el sentiment ucraïnès, i el Xakhtar, en pertànyer a la zona russòfona per excel·lència, el Donbass, és l'altra cara de la moneda. Per això el club no donava suport a la Revolució Taronja, perquè el Xakhtar és l'equip de la regió on Ianukóvitx guanyava fins i tot sense frau. I el president del rival del Barça, Rinat Akhmétov, no només milita al partit de Ianukóvitx, sinó que va ser un dels principals donants de fons econòmics per a la seva campanya electoral.

Futbol i política van del bracet, a Ucraïna, i això va ser més evident que mai el 2004. Els dos candidats a la presidència simbolitzaven les dues realitats del país, i els dos tenien entre els seus millors donants de fons econòmics els president dels dos clubs de futbol eternament enemistats. Iúsxenko apareixia en públic amb els germans Surkis: Ihor, president del Dinamo de Kíev, i Hryhoriy, president de la Federació de Futbol ucraïnesa. Ianukóvitx, que havia estat molts anys governador de Donetsk i el Donbass, es deixava veure amb Rinat Akhmétov.

Malgrat aquell escàndol, Ianukóvitx és actualment president d'Ucraïna, després de guanyar les eleccions del 2010 sense trampa, i té de nou Akhmétov, un dels 150 homes més rics del món, segons Forbes , al seu costat.

L'home que mana

Rinat Akhmétov és una de les figures claus de tot plegat. Fill de miners, es va fer ric en el procés de privatitzacions posterior a la caiguda de la Unió Soviètica. I el 1996, quan ja era multimilionari, va comprar el Xakhtar, el club que havia vist com el seu president Akhat Bragin moria en un atemptat amb explosius al mateix estadi del club. Bragin era soci en negocis d'Akhmétov, però també tenia relacions amb grups criminals que sobre el paper estaven darrere del crim.

Des de llavors, la figura d'Akhmétov no ha parat de créixer. Diferents investigacions el relacionen amb el crim organitzat i fins i tot amb algun assassinat, de manera que ell ha blindat la seva figura. Des del 2007 és parlamentari i gaudeix d'immunitat, i els seus negocis tenen seu a llocs com Montecarlo.

Per guanyar-se l'opinió pública, Akhmétov ha fundat diferents associacions benèfiques, entre les quals hi ha la Fundació per un Govern Eficient, fundada, evidentment, quan els seus socis eren a l'oposició. I evidentment, també, Akhmétov presumeix del seu Xakhtar, al qual ha convertit en una potència internacional que ha superat l'etern domini del Dinamo i que ha guanyat una Copa de la UEFA.

I per fer-ho, ha superat la xarxa teixida pels germans Surkis, que, dominant la Federació, escombraven cap a casa, cap al Dinamo. Actuant a l'ombra, ha buscat suport en altres multimilionaris, com Alexander Iaroslavski, del Metallist Kharkiv, i ha aconseguit que fins a 35 delegats de la federació ja li donin suport obertament.

Amb la sensació que aviat potser també controlarà la Federació, Akhmétov ha invertit diners a crear un club que sobre la gespa sigui modèlic i es converteixi el seu millor ambaixador: fitxa bé, pispa les joves promeses al Dinamo, té un estadi de luxe, unes instal·lacions modèliques i ha estudiat com treballa La Masia per millorar el seu futbol base. El resultat és un equip que avui buscarà aturar el Barça i que en pocs anys aspira a guanyar la Lliga de Campions. I quan Akhmétov vol una cosa, no s'atura.

stats