Diego Ocampo: “Més que l’estil em preocupen una sèrie de valors”

BarcelonaNo va ser la primera opció per ocupar la banqueta del Divina Seguros Joventut, però el club està entusiasmat amb la seva feina. El projecte de Diego Ocampo (Ourense, 1976) es posa en marxa a la pista de l’UCAM Múrcia (12.30h, Multideportes 3). L’ICL Manresa, per la seva banda, s’estrena contra el Barça Lassa (12.30h, Movistar Deportes 2).

Com ha viscut el seu aterratge a Badalona?

L’estic vivint amb molta il·lusió i moltes ganes, però sóc conscient que al principi l’energia ens vessa a tots. El que importa és que siguem competitius cada vegada que juguem.

La Penya és un club històric que no passa pel seu millor moment econòmic.

Té els seus avantatges i els seus inconvenients. Les dificultats econòmiques i el nivell de la lliga s’han d’assumir i no poden ser una excusa. Tinc ganes, capacitat i il·lusió per afrontar el repte, em sento preparat.

Com vol que jugui el seu equip?

Estic acabant de conèixer bé els jugadors. Un entrenador d’un equip com el Joventut ho té difícil per imposar un estil perquè, com que no pots fitxar els jugadors que vols, t’has d’adaptar a les característiques dels que entren dins del teu perfil econòmic. Més que l’estil em preocupen una sèrie de valors, sobre els quals hem de basar tota la resta: jugar en equip i treballar els aspectes que no surten a les estadístiques, com la solidaritat, l’esforç i la disciplina.

Quin ha de ser el lloc d’aquesta Penya?

És difícil. Si parlem de resultats esportius, el nostre objectiu ha de ser la salvació. Hem de ser humils i saber quines són les nostres dificultats. El Madrid i el Barça estan un punt per sobre. Després hi ha els equips que competiran a Europa, que tenen un gran nivell. La resta es veu igualat. Els partits contra els equips de les mateixes aspiracions i les ratxes tindran una gran importància. A més, hem de tenir altres objectius, com ser cada dia millors i treballar amb una perspectiva de dos o tres anys vista.

Vostè sempre ha apostat pels joves i a Badalona n’hi ha un de molt prometedor: Alberto Abalde.

Hem d’anar a poc a poc, com fa ell, que està centrat en el procés d’aprenentatge de cada dia. Els joves surten sols. Jo he estat en el procés d’alguns joves que han arribat a l’elit, però no en sóc el responsable. Treure jugadors és un treball d’equip. Abalde ha de mantenir les seves ganes d’aprendre i estar centrat en el que toca, que és el que ha fet fins ara.

A Badalona cada aficionat és un entrenador. Això és bo o dolent?

És un aspecte bo, però no depèn de mi. És vital concentrar-me en el que depèn de mi, que és el treball ben fet. El que sí que vull és que el soci i l’aficionat marxin contents de la pista. Surts content quan el teu equip guanya, però també quan s’esforça molt i quan treballa en equip. Volem jugar bé des de la feina, l’esforç i el compromís. Sé que la gent d’aquí sap valorar això. Hem de jugar per a l’afició, no per a la nostra recompensa particular.

L’equip va ser capaç de superar el Fenerbahçe el dia de la seva presentació.

El menys important va ser el resultat. La presentació va estar molt ben organitzada i va saber implicar les parts importants del club i pensar en l’afició, que n’és un dels motors. Una de les coses dolentes és que en algunes fases del partit ens vam desmoralitzar una mica. Per ser competitiu has de tenir continuïtat.

En acabar el partit va fer una comparació amb Rafa Nadal, que és capaç de mantenir la concentració independentment del rival o del resultat.

L’aspecte mental és determinant, clau. Un equip necessita controlar què està fent en cada moment. Això és vital. Si et deixes afectar per accions concretes, no et concentres i avui en dia el bàsquet és molt exigent. En el terreny físic, però també en el cognitiu i en l’emocional.

Després d’anys de canvis, ¿té ganes de trobar estabilitat a Badalona?

Sí, una de les coses bones dels meus sis anys a Sevilla va ser tenir estabilitat. Això em va permetre desenvolupar-me com a entrenador ajudant. L’estabilitat és fonamental per desenvolupar-te personalment i professionalment. Quan ets primer entrenador és més difícil perquè vas molt lligat al rendiment. Després de passar pel Múrcia i l’Estudiantes, tenir estabilitat pot ser bo per a mi, però entenc que el futur dels entrenadors va lligat al resultat del diumenge. Això s’ha d’assumir.

Treballar amb gent com Salva Maldonado, Pedro Martínez, Joan Plaza o Aíto García Reneses ha sigut...

Una gran sort! Van ser uns grans motors d’aprenentatge i encara ho continuen sent. Em van permetre desenvolupar-me i em van ajudar molt, m’ajudaven a pensar.