16/04/2012

Després de l'espectacle, arriba la vergonya

2 min

Cap a Bahrain falta gent. Tant li fa que abans-d'ahir trobessin una bomba als afores del circuit, que allà no respectin la voluntat de la majoria sunnita o que els drets humans siguin sistemàticament violats a l'emirat. No importa que tothom vulgui l'abdicació del rei xiïta que governa. És igual que a la majoria d'habitants del país no els vingui de gust acollir el circ dels GP a casa seva després d'haver estat massacrats en manifestacions com les de la plaça de la Perla. Tant se val que diversos mitjans internacionals de comunicació, entre els quals diverses televisions, hagin decidit no viatjar cap a Manamah pel bé de la seguretat dels seus treballadors. Quina transcendència por tenir que alguns equips hagin acomiadat els que no s'hi han volgut desplaçar per raons morals.

A hores d'ara tot el farcellet de la F-1 viatja camí del circuit de Sakhir. La F-1 no ha estat mai gaire atenta a determinades causes. Quan l'esport mundial va fer boicot a l'apartheid que hi havia a Sud-àfrica, a finals dels 70, a l'automobilisme li va costar molt sumar-se a aquell bloqueig internacional. Ara no sembla amoïnar-se gaire per la poca democràcia que hi ha a la Xina, o per com tracten les dones a Abu Dhabi. I, com ja vaig escriure al novembre en aquest diari, "la insensibilitat de la benzina" es demostra amb la poca indignació que desperten a alguns els contrastos que hi ha entre l'opulència del pàdoc del circuit de Buddh i la realitat que l'envolta a l'Índia. Ecclestone diu que a Bahrain no hem de patir. Fàcil de dir quan saps que un exèrcit de policies t'estarà custodiant arreu. Complicat de creure quan no tens aquest privilegi.

Dir que esport i política no es poden barrejar és d'il·lusos. L'esport passa envoltat d'unes circumstàncies. És necessari, però no imprescindible. Perquè sigui gran només té sentit si es pot practicar en llibertat. Per fer-ho condicionat, sota vigilància o amb protecció, més val quedar-se a casa. Què hi farem a Bahrain?

stats