Després de la feina, entrenar-se per al Dakar
Pep Mas és pagès, l’apassionen les motos i aquest 2019 farà realitat el somni de disputar el ral·li
Sant Vicenç Dels Horts“Que tinguis sort! Disfruta, però sobretot torna sencer”. Els veïns de Sant Vicenç dels Horts, on viu Pep Mas -tot i que va néixer a Martorell, on té la seva empresa- li desitgen sort quan se’l troben pel carrer. Saben que està a punt de fer realitat el seu somni, disputar el Dakar. Hi anirà amb l’equip Pedregà, amb una Yamaha d’enduro amb un kit de ral·li. Però lluny de la fama que envolta alguns pilots que el 6 de gener seran al podi de sortida de Lima, ell, que no és professional del món de la moto, ha hagut d’esgarrapar hores al rellotge per entrenar-se. Compaginar una preparació per al Dakar amb la feina implica esforç i força de voluntat d’un mateix i de la família. “Soc pagès i hi ha puntes de feina en què has de ser al camp o el magatzem. És una bogeria, la veritat és que quan arribi a Lima tindré la sensació d’haver fet ja un Dakar”, reconeix, i agraeix a la seva dona el suport que li dona. “Tenim dos fills, l’Abril, de 10 anys, i l’Aran, de 4, i la nena no porta gaire bé que marxi”, indica, fent cara de circumstàncies.
Sense saber si hi aniria o no, des de principis d’any, quan va decidir intentar anar al Dakar, s’ha anat preparant. “No he tingut horaris fixos d’entrenament, però sí que he tingut clar que cada dia havia de tenir un parell d’hores per fer físic i moto”, explica. I d’on treia hores? “Quan tothom dinava, jo ho aprofitava per entrenar-me, o quan acabàvem. No és cap sacrifici perquè ho faig amb molta il·lusió. I, a més, només penso que això passarà molt ràpid. En un mes i mig ja ho deixaré tot enrere, així que toca disfrutar del que estic fent”, diu.
Quan agafi l’avió cap a Lima, serà època de calçots. “Desconnectaré ràpid, segur! Tinc al darrere un equip molt bo, marxo supertranquil”, avança, somrient, mentre reconeix que la seva feina l’ajudarà a suportar millor la duresa del ral·li. “Crec que el Dakar serà com l’època d’estiu al camp: dormir poc, 36 graus mentre treballes... El cos té memòria i s’acostuma a tot això”, recorda, i afegeix que aquests deu dies al desert del Perú seran les seves vacances. “No seran gaire relaxants, oi?”, diu amb un riure nerviós, amb ganes que sigui ja l’any vinent per agafar l’avió i anar-se’n.
L’afició pel motor li ve de petit i somriu quan recorda com fins l’any passat al vespre s’asseia al sofà davant la televisió a veure els resums de totes les etapes. Amb cinc anys ja estava sobre la moto, però als 15 ho va deixar, per tornar-hi quan ja era gran. “Quan vaig començar a córrer enduro no m’hi vaig poder dedicar tant com hauria volgut”, diu, però ràpidament afegeix: “Si llavors m’haguessin fet triar, hauria triat el camp. M’encanta. És un hobby. Durillo, però un hobby ”. Fent memòria, recorda que ell havia coincidit en competicions amb Oriol Mena, que aquest any afronta el seu segon Dakar en moto, i amb Gerard Farrés, que després de bons resultats en moto, fa el salt als cotxes: “Però jo havia de treballar molt al camp”.
Navegació i mecànica, punts febles
“Surto conscient que cometré molts errors. Em puc perdre 20 vegades al dia, però l’important serà tornar a trobar la ruta”, apunta. El seu objectiu no és cap altre que acabar. “M’he d’oblidar que és una cursa. He de pensar en l’etapa que toca i no pensar en la següent fins que no hagi arribat al bivac. I si em passen doncs que em passin. Al Dakar tens dos rivals: tu i la cursa, cap més”, reflexiona. Per aconseguir que el deixessin participar al Dakar, va haver de fer el ral·li de Merzouga, i ara riu recordant el primer dia, quan el fet de no saber navegar el va fer seguir un francès i no la seva intuïció: “Quan feia hora i mitja que no trobàvem cap rodera, el vaig aturar i li vaig dir que què estàvem fent. El vaig deixar allà i vaig tornar enrere. Em van sancionar amb sis hores per haver-lo seguit. Allò em va servir per aprendre. Vaig més lent navegant, però aniré fent”. Si la navegació costa, la mecànica també és complexa. “Em defenso, però no em demanis gaire cosa”, diu. I un altre cop apareix el riure nerviós que li provoquen les ganes d’enfrontar-se per primer cop al desert amb la Yamaha.
