Tot a deshora

Jugar un clàssic a la una del migdia és estrany i atípic. El futbol és global, ens agradi o no. Les audiències són diners i en el capitalisme els calés manen. Des de bon matí #ElClasico és trending topic mundial. Arreu del planeta més espectadors que mai veuran el partit. A casa nostra tot el contrari. Els carrers plens, quan falten deu minuts per començar, denoten que el xiulet inicial agafarà força gent en fora de joc. El dinar familiar de cap de setmana dels culers veu alterada l’hora habitual. Veus el partit o dines, però no les dues coses. El futbol cal veure’l concentrat. Els jugadors també han canviat els seus hàbits alimentaris. Els dos equips s’han tornat cool i han substituït l’esmorzar o el dinar pel brunch dels moderns. El partit comença tard, gairebé la una i cinc minuts.

A l’estadi, les zones de sol i d’ombra al terreny de joc són antiestètiques i empipen perquè no deixen veure bé el futbol. Els càmeres de televisió pateixen com mai amb l’enfocament. Als protagonistes, les escletxes de sol els molesten. Piqué i Ter Stegen comencen el partit fent servir les mans d’improvisada visera per protegir-se del sol. La gorra d’antany de Ramallets li hauria sigut útil avui a l’alemany. A la banda, ni rastre de l’hivern. Valverde i Zidane llueixen americana en lloc de l’anorac típic d’aquesta època. Vuit hores de diferència ajuden climatològicament i veiem més jugadors del que és habitual en màniga curta. És tot tan poc habitual que fins i tot Messi espera fins al minut cinc i quinze segons per tocar la bimba per primer cop. Vist l’inici, queda clar que els jugadors blaugranes són més de bioritmes nocturns. La hiperactivitat de Cristiano és l’únic que es manté inalterable a quarts de dues. Els telenotícies amb les audiències més baixes de l’any miren de resquitllada el que passa al marcador.

Cinc minuts abans de les tres arriba el final. Per als professionals de la comunicació, també tot és diferent. Les rodes de premsa dels entrenadors comencen a l’hora del tallat. La premsa escrita podrà afinar els seus textos pausadament. Tota una tarda per trobar l’adjectiu correcte a cada acció. Temps per veure la moviola si cal. Les cròniques del partit als diaris de l’endemà seran més obsoletes que mai. El resultat, als culers, no ens desagrada gens. Si l’algoritme futbolístic horari comporta aquesta dinàmica, que programin el partit de la segona volta a la mateixa hora, ajustarem els nostres hàbits. Som en temps de canvi. Si tot canvia, l’esport també.