Dembélé, beneït problema per a Valverde

BarcelonaAquest mes de gener Ousmane Dembélé tornarà a les convocatòries d’Ernesto Valverde. De fet, l’extrem francès és el reclam publicitari del Barça per al partit contra el Llevant al Camp Nou del dia 7. D’aquesta manera, l’ex del Borussia Dortmund deixarà enrere gairebé quatre mesos d’inactivitat, des que va patir un trencament al tendó del bíceps femoral que el va obligar a passar pel quiròfan. El Barça tindrà una nova peça per a un tauler de joc que alguns consideren limitat, i que caldria reforçar amb noves incorporacions al mercat d’hivern. Dembélé aportarà desequilibri i molt talent a un equip fiable i sòlid gràcies al canvi de dibuix i la presència de quatre migcampistes. Un sistema que haurà de canviar amb el francès. Benvolguts maldecaps per a Valverde.

Evitar la recaiguda

El 19 de setembre, tot just tres dies després de lesionar-se contra el Getafe, l’atacant se sotmetia a una operació a mans de l’especialista finès Sakari Orava. Els primers missatges que va llançar el jugador sobre la seva recuperació van posar en alerta els serveis mèdics, sempre en coordinació amb l’ staff tècnic de Valverde. Dembélé volia tornar aquest desembre a jugar, i tenia entre cella i cella el clàssic del dia 23. Al club el van frenar en sec, conscients que en lesions d’aquest tipus s’han de minimitzar els riscos i pensar sobretot a llarg termini: els serveis mèdics xifren en entre un 14% i 16% el risc de recaigudes en lesions musculars. Al setembre es va pronosticar que el futbolista estaria entre tres i mig i quatre mesos de baixa, un període que es complirà precisament ara al gener. El diagnòstic fet pels metges del Barça s’està complint, aparcant les presses i l’ímpetu del jugador, que ja el van trair quan es va lesionar sobre la gespa del Coliseum Alfonso Pérez.

El 6 de novembre Dembélé va fer carrera contínua per primera vegada a la Ciutat Esportiva. Deixava enrere ja les sessions al gimnàs, sempre sota l’atenta mirada dels fisioterapeutes del primer equip, com Juanjo Brau, que supervisava els exercicis del francès per enfortir la massa muscular. El 6 de desembre, dos mesos i mig després de passar pel quiròfan, el futbolista feia ja una part de l’entrenament amb el grup, i una setmana més tard, el dia 14, completava tota la sessió amb els seus companys. Arrencava el compte enrere per al seu retorn a les convocatòries, d’acord amb els protocols de recuperació de lesions que té el Barça. Una bíblia que ha d’anar acompanyada de flexibilitat màxima. “Estem homogeneïtzant com es tracten les lesions a tot el club, però per molts protocols que hi hagi, cada lesió depèn del jugador”, explicava el doctor Gil Rodas en el congrés MuscleTech que organitza el Barça amb especialistes de tot el món. Una explicació que feia seva el recuperador Xavi Linde: “No hi ha dues lesions iguals; no hi ha, per tant, dues recuperacions iguals”.

Abans de donar l’alta mèdica, el Barça analitza diferents paràmetres. El futbolista ha de respondre bé a situacions d’explosivitat, d’acceleració i desacceleració, i ha de fer un mínim de sis sessions al màxim nivell amb els seus companys, un fet que ja ha complert amb escreix Dembélé. A més, els paràmetres que recull la tecnologia GPS dels entrenaments han de ser similars als que tenia el jugador abans de lesionar-se. Llavors és quan el futbolista pot entrar a les convocatòries i començar a disputar els primers minuts, que els serveis mèdics consideren que formen part del procés de recuperació. Per això, quan un futbolista torna d’una lesió, els minuts estan molt pautats: primer mitja hora, per després a poc a poc incrementar la càrrega fins a disputar una hora. Si en el cas de Dembélé no hi ha cap contratemps, el jugador podria disputar un partit sencer a finals de gener.

D’aquí un mes, per tant, Valverde començarà a tenir un problema. Un beneït dilema que sempre hauria volgut tenir. L’entrenador basc haurà d’anar donant minuts al fitxatge més car de la història del club, un jove de 20 anys que necessita continuïtat i que, si bé assumirà la banqueta a l’inici, voldrà jugar els partits importants quan se senti bé físicament. Així doncs, després de quatre mesos en què Alcácer i Deulofeu han hagut de treure les castanyes del foc assumint el seu rol de secundaris, aviat el Barça tornarà a tenir tres peces de referència en punta d’atac. Tres peces inqüestionables. Valverde haurà de replantejar-se l’esquema que tan bons resultats li ha donat fins ara, un 4-4-2 amb la medul·lar reforçada que ha permès al conjunt blaugrana encadenar 25 partits consecutius sense perdre.

El nou dibuix ha dotat l’equip d’una gran solidesa i equilibri: el Barça és un bloc més compacte que permet alliberar totalment Messi. En els grans partits d’aquesta temporada, especialment a domicili, el tècnic ha apostat per aquest dibuix, en què Paulinho ha tingut a mesura que avançava la temporada més protagonisme.

Si en els primers 7 partits de Lliga van jugar tres davanters i tres migcampistes, en el duel contra l’Atlètic de Madrid al Wanda Metropolitano es va canviar per primer cop l’esquema: en aquest cas el quart migcampista va ser André Gomes. Dues jornades més tard, contra l’Athletic a San Mamés, Paulinho i André Gomes acompanyaven Rakitic i Busquets al cercle central. Contra el Sevilla, al Camp Nou, va irrompre Paco Alcácer per recuperar la línia de tres atacant, però quan van arribar el València, el Celta i el Vila-real, Valverde va tornar a disposar l’efectiu 4-4-2 amb Paulinho per davant de Busquets, una estratègia repetida al Santiago Bernabéu. Una manera de protegir el grup que no és nova, el mateix Pep Guardiola la feia amb Seydou Keita en les grans cites a doble partit de la Champions. Quan Dembélé estigui a ple rendiment, els grans partits no seran sempre per a Paulinho. Valverdre podrà triar entre l’equilibri o el desequilibri.