Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

Del carnet a l'urna

Un dels indicadors que pot mesurar si un futbolista, en el marc d'un equip, està fent bé el treball que se li encomana és el nombre d'espectadors que paguen entrada o tenen carnet per a l'estadi local. Tenint en compte la barrera del preu dels tiquets i la fidelitat variable de les aficions, entenem que una grada plena acull uns seguidors satisfets amb l'equip. Amb les botes a la capsa, però, hi ha hagut antics professionals que han triat sotmetre's a un veredicte força més objectiu i implacable: el de les urnes.

Romário da Souza, l'exdavanter del Barça, el PSV i el Vasco da Gama, entre d'altres, és, des de fa dos anys, un dels tres diputats per l'estat de Rio de Janeiro que el Partit Socialista Brasiler té al Parlament Federal del país. El lloc web de la cambra informa que el Baixinho, en solitari o conjuntament, hi ha entrat 74 propostes: moltes són mers tràmits, però Romário es mostra actiu en la protecció a les persones amb discapacitats físiques o intel·lectuals i sotmet a escrutini les infraestructures previstes per al Mundial de futbol del 2014 i els Jocs Olímpics del 2016. De fet, ha requerit a les federacions estatals que informin sobre l'ús dels estadis en acabar aquestes cites. Però, a més, ha impulsat campanyes en contra de l'ús d'estupefaents a la ràdio i la televisió; ha votat a favor de reconèixer el Sàhara Occidental com a estat i ha demanat que s'aixequin els aranzels per a la importació de tecnologia per a la recerca científica.

Igual que Romário, Andrei Xev- txenko, antic davanter del Dinamo de Kíev, el Milan i el Chelsea, va tenir una entrada fulgurant en la política del seu país. Sheva va ser el número 2 de la llista del partit socialdemòcrata Ucraïna Endavant en els comicis parlamentaris del mes passat, havent-se retirat, tot just, al juliol. El periodista esportiu del Guardian Jonathan Wilson, especialista en el futbol de l'Est, recordava que el campió del món dels pesos pesants Vitali Klitxko té el seu propi partit europeista, d'oposició al president Ianúkovitx. "Igual que Klitxko, Xevtxenko, segurament, intentarà denunciar els abusos de la policia i els problemes del sistema judicial, i és just que ho faci. Però la política ucraïnesa no ha estat mai un paradís per a idealistes". El partit de Klitxko, que s'havia presentat abans per a l'alcaldia de Kíev, va obtenir representació; el de Sheva, no.

Romànticament, l'escenari ideal seria aquell en què els futbolistes prenen consciència dels problemes que afecten el seu entorn i aprofiten la seva condició social per tractar de resoldre'ls per la via política. Els anteriors exemples, de països amb democràcies joves o inestables, fan pensar a molts analistes que el camí ha estat el contrari, és a dir, que els exfutbolistes s'han vist arrossegats per formacions polítiques ja establertes que utilitzen la cara coneguda com a reclam. "Quants d'aquests jugadors, abans de finalitzar les seves carreres, han ocupat algun càrrec de responsabilitat? Segurament, cap", apunta el company periodista esportiu, però també politòleg, Sergi Vargas. De fet, aquesta qüestió va poder dinamitar la candidatura de l'exjugador del Mònaco, el PSG i el Milan George Weah a la presidència del seu país, Libèria, el 2005. La seva falta de formació va ser el gran argument de campanya dels seus rivals, i el camí se li va complicar quan Weah va acreditar un postgrau en direcció esportiva que va resultar ser expedit per una universitat fantasma que venia diplomes apòcrifs per internet.

Però, al mateix temps, tant hi ha casos de jugadors d'aquests països implicats de debò en afers polítics, com el rus Roman Pavliutxenko, que és regidor electe de l'Ajuntament de Stavropol, la seva ciutat, com casos en democràcies consolidades. Gianni Rivera ha estat parlamentari italià i europeu, i Éric Cantona va intentar concórrer a les últimes presidencials franceses. Al marge de la popularitat del candidat, però, el votant té sempre la responsabilitat última d'informar-se adientment i obrar en conseqüència.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF