Deixeu Dembélé en pau
Un esportista jove mostra totes les seves potencialitats, tècniques i físiques, per esdevenir un dels millors especialistes de la seva modalitat. Guanyador i amb una imatge exterior atractiva, rubrica el primer contracte publicitari quan encara no és major d’edat ni ha explotat esportivament. Guanya tornejos considerats de prestigi en la seva categoria i, malgrat que el palmarès d’aquestes competicions és ple de noms oblidats pel gran públic, entrenadors i experts l’elogien en els espais periodístics cada cop més freqüents que se li dediquen. Després de brandar un parell de trofeus, però, encadena un grapat d’actuacions discretes i fins i tot causa baixa d’algunes cites. Tenallat per la por de decebre, pressionat per una part important del seu entorn, exigit pel públic, la fortalesa psicològica que no li discutia ningú mesos enrere se li va erosionant i el seu treball en els entrenaments és preocupant. Un matí, enmig d’una cursa, frena i es posa la mà a la part posterior de la cuixa esquerra. S’acaba de fer una lesió muscular, i no serà la primera: quàdriceps, isquiotibials, bíceps femoral.
Entrenadors i preparadors físics de moltes disciplines, especialment les individuals, podrien relatar històries similars. Existeixen multitud d’estudis mèdics que vinculen l’estrès i l’estat psicològic amb les lesions musculars: es pot argumentar com a exemple que Messi va patir fins a cinc lesions d’aquest tipus en les seves tres primeres campanyes al primer equip del Barça, coincidents amb el seu debut al Mundial i als Jocs Olímpics. En canvi, des del 2014, els músculs de Leo tan sols l’han frenat un cop, el setembre de l’any passat. Davant tots aquests condicionants, sembla fàcil establir que la greu lesió de Dembélé té, entre altres orígens, una arrel psicològica lligada amb el preu del traspàs i la seva tempestuosa sortida de Dortmund. Però Dembélé no s’ha estripat un múscul, s’ha trencat un tendó, i això planteja el dubte, entre els traumatòlegs esportius interpel·lats per les redaccions esportives, de si el factor mental ha pesat tant en una lesió traumàtica.
Els mateixos metges, de fet, apunten que el repte psicològic és posterior a la lesió. Un cop operat, el treball amb Dembélé no és només de rehabilitació física: ha de recuperar sensacions. El francès s’ha lesionat en un dels punts clau per donar potència a xuts, arrencades o salts, que estabilitza el genoll i intervé en la rotació de la tíbia. El jugador haurà de controlar moltes sensacions, positives i negatives, i li caldrà ser constant, repetitiu i pacient en els exercicis per tornar a sentir-se segur. El termini de recuperació anunciat pel club, així, esdevé enganyós. La plena recuperació de Dembélé només la certificarà el mateix Dembélé, si aquesta pressió que ha castigat tants esportistes abans d’una lesió no l’ofega després de la caiguda.
