David de Gea supera el càsting
Els barcelonistes, des de fa un mes, ens mirem tots els porters amb un cert renom amb lupa, per escrutar si podrien o no agafar el relleu de Valdés, que va anunciar que tocava el dos abans que el Papa. Dimarts, el valencianista Guaita, que semblava una opció bonica i barata, no va saber parar cap dels dos gols aturables del PSG. Ahir, en canvi, un David de Gea que solem veure en els vídeos de pífies de la Premier es va doctorar al Bernabéu en un partidàs de Champions amb molta pressió.
Si quan De Gea anava a Chamartín amb l'Atlètic en solia sortir escuat, ahir va ser l'estrella del partit i el millor de l'equip de Ferguson. Va treure moltes mans arran de terra que eren gols segurs, va blocar canonades des de la frontal i, amb el peu, com si fos un porter d'handbol, en va treure una de Coentrão que hauria estat el gol de la remuntada camí de la décima .
De Gea va fer vuit bones aturades i només el va poder batre un cop de cap, a l'estil de Santillana, d'un Cristiano Ronaldo que en aquest 2013 sembla disposat a demostrar que és el millor del món. Amb permís, esclar, d'un Iniesta que també ha començat l'any sent "el mag de les botes taronja". Potser l'única llacuna de De Gea va ser, ahir a la nit, la sortida per alt, en els córners. Surt tard, amb por, i no s'acaba d'imposar. En qualsevol cas, el De Gea d'ahir ha millorat molt l'últim record que teníem d'ell i ha demostrat que, de qualitat, en té molta.
Qui té un problema amb els córners és el Reial Madrid. Com va dir ahir Jorge Valdano, fent novament de comentarista de ràdio, "cada córner en contra és com un part per al Reial Madrid". S'equivoca. La gran majoria de parts solen acabar bé i amb una gran alegria familiar. Al Madrid, en canvi, els disgustos els arriben des de la cantonada. A l'equip de Mourinho, tot i tenir gent molt alta i que va molt bé de cap -Ramos, Varane o Cristiano-, les competicions se li compliquen sempre a pilota parada. Quan no és al camp del Betis és a Sevilla i, si no, a Granada. Ahir, el cop de cap de Welbeck va tornar-li a fer la guitza a un Mourinho enderiat a guanyar la seva tercera Champions. L'estratègia d'ahir no li va sortir bé. No va saber aprofitar que el United li va regalar el mig del camp, que el Manchester jugava amb dos menys (Rafael i Kagawa, quines toies) i que Rooney va naufragar durant tota la nit. Al final, semblava fins i tot que Mou es conformava amb l'1-1. Altrament, no s'entén que fes entrar Pepe per jugar al mig del camp quan Xabi Alonso ja no podia dir fava. Com a la Copa, el Madrid es juga la temporada a Old Trafford i al Camp Nou havent d'anar a guanyar. Glups.
