ATLETISME
Esports 05/09/2011

Daegu tanca un Mundial d'atletisme per oblidar

Marcel Sanromà
3 min
Daegu tanca un Mundial d'atletisme per oblidar

Quan l'organització d'un Mun dial ha d'acomodar els periodistes en hotels de l'amor, que es caracteritzen per tenir llits en forma de cor i més llumets de colors amb regulador que no pas cadires i armaris és que alguna cosa falla. I molt. I els periodistes que han tingut sort han acabat allotjats en hotels a 70 quilòmetres de la ciutat. Això és el que ha passat en el Mundial d'atletisme de Daegu, que va acabar ahir.

La competició ja va començar amb mal peu, quan Usain Bolt va ser desqualificat per fer una sortida nul·la en la final dels 100 metres el segon dia de competició. I la decepció es va generalitzar quan, l'endemà, Dayron Robles va ser desqualificat en la final dels 110 metres tanques per haver donat un cop a un rival i, en conseqüència, va perdre l'or. A més, altres estrelles com ara Ielena Isinba ieva i Kenenisa Bekele també van fracassar.

La russa només va ser sisena en la final de salt amb perxa, amb una marca discreta de 4,65 metres, 41 centímetres per sota del rècord del món que ostenta ella mateixa. I el fondista etíop va abandonar en la final dels 10.000 metres, en què era l'únic favorit - en té el rècord del món i és l'actual campió olímpic.

Només en les últimes hores de la competició Usain Bolt s'ha redimit amb dos moments que seran recordats: l'or en els 200 m lliures i l'últim relleu en els 4x100. Curiosament, Jamaica va batre l'únic rècord del món del Mundial en l'última prova de la cita, amb una marca fantàstica de 37.04. Ara, per acabar-ho d'adobar, nord-americans i britànics van acabar per terra sense completar la cursa, com a símbols d'un Mundial que difícilment seran recordats.

Per a Bolt aquest final és una manera d'oblidar el fracàs en els 100 lliures. El jamaicà es vantava de la seva superioritat, però va arriscar en la sortida en part perquè no està tan fort com el 2008 i en part perquè a la recta de l'estadi el vent bufa en contra. Això és perquè l'estadi es va construir per al Mundial de futbol del 2002 i no es va pensar gaire en com hi bufaria el vent.

Baix nivell competitiu

A Daegu el problema no ha estat només l'ensorrament dels ídols mediàtics, sinó que tampoc ningú ha estat capaç de recollir-ne el ceptre. Hi ha dos factors claus per entendre el perquè. D'entrada, el fet que aquest Mundial s'hagi celebrat un any abans dels Jocs Olímpics de Londres ha condicionat l'estat físic dels atletes. Generalment, en l'any anterior a la cita atlètica per excel·lència alguns atletes opten per carregar-se d'entrenaments i d'altres prefereixen alleugerir l'esforç. En un cas i en l'altre, però, la forma física no és mai òptima. De tota manera, per buscar una nota positiva, cal destacar la irrupció del joveníssim Kirani James, que va guanyar la prova dels 400 metres lliures, al davant del campió olímpic LeShawn Merrit. L'atleta de Grenada és el segon amb 18 anys que aconsegueix endur-se l'or júnior, juvenil i absolut, després de Bolt.

Desastre organitzatiu

Daegu és una ciutat de 2,5 milions d'habitants situada a 235 quilòmetres al sud de Seül, la capital de Corea del Sud. L'elecció de la ciutat com a seu va sorprendre, ja que no té cap experiència rellevant en organització d'esdeveniments esportius. La falta d'habitacions i de serveis públics, així com els problemes de transport, han collat l'organització des del primer dia, quan un grup de periodistes es va quedar tancat a l'estadi després de la final dels 100 metres. Precisament l'estadi s'ha vist més buit que ple. Els organitzadors asseguraven que havien venut el 94% de les entrades, però el fet és que l'assistència amb prou feines ha vorejat la meitat dels 66.400 espectadors de l'estadi.

I per acabar-ho d'adobar les televisions arreu del món s'han interessat ben poc per la cita. A part de les diferències horàries, el fet que la Federació Internacional (IAAF) vengués els drets a intermediaris ho ha complicat tot encara més. A Europa els drets els venia l'empresa sueca IEC, i el preu que demanava va fer que TVE decidís no comprar el Mun dial. A Espanya només s'ha pogut veure per Eurosport. A Anglaterra va passar el mateix, i la BBC va deixar de retransmetre un esdeveniment d'atletisme per primer cop en 27 anys. Tampoc emetrà el Mundial de Moscou el 2013, que tindrà el paupèrrim i fàcil objectiu de ser millor que el que va acabar ahir.

stats