ESPANYOL

Bufetada cruel al Sánchez Pizjuán

Ben Yedder castiga al minut 89 un Espanyol valent que havia començat marcant gràcies al Panda

L’Espanyol ja fa temps que ha perdut la por escènica. Ahir se’n va anar del Sánchez Pizjuán amb una derrota agònica (2-1) que no va merèixer i, per damunt de tot, amb el cap ben alt. Com va passar al Santiago Bernabéu, el conjunt de Rubi va demostrar que la seva maduresa psicològica i el seu futbol són capaços de competir davant de qualsevol rival en qualsevol escenari. El feu del Sevilla no en va ser l’excepció. Conscients que un triomf els hauria situat colíders, els blanc-i-blaus no es van arronsar i van tenir a tocar els tres punts davant un rival que se situa segon.

L’Espanyol en alguns moments va arribar a enrojolar un Sevilla que, superada l’hora de joc, va haver de sentir xiulets nerviosos del seu públic, impacient perquè veia que els intents dels seus jugadors eren incapaços de trencar el mur blanc-i-blau. Amb Rosales i Melendo -la seva presència va servir per reforçar el mig del camp i per oferir pilotes als dos puntes, Borja Iglesias i Sergio García- com a principals sorpreses en l’onze, Rubi va plantejar un partit de tu a tu a Sevilla, on va demostrar que la millor manera de defensar la posició era anant a buscar la victòria. “És un dels dies en què estic més orgullós del meu equip. Marxem orgullosos però tristos. Per a mi l’equip sempre anirà a guanyar i aquesta serà sempre la mentalitat”, va reconèixer un Rubi satisfet amb la imatge valenta i constant dels seus homes.

El seu Espanyol ho va intentar fins al final en un partit sense pausa en què els dos equips podien haver guanyat. D’ocasions n’hi va haver moltes i per a tots dos. La primera, un cop de cap de Promes al travesser. El Sevilla havia començat mossegant molt amunt i, malgrat que l’Espanyol va tenir problemes per sortir des del darrere, va fer-ho amb excel·lència gràcies a un Marc Roca que es continua doctorant en la seva posició com un dels millors quatres del moment. El partit no va trigar a trencar-se. Granero va fregar el gol amb una falta per sobre del travesser, i André Silva hi va respondre rematant de cap als guants de Diego López. Com si fos un combat de boxa, els dos equips van anar repartint cops de puny buscant tombar l’adversari. I l’Espanyol va ser el primer a entendre que el partit no exigia força, sinó intel·ligència. Aleshores va aparèixer l’instint de Sergio García, que va filtrar una passada per a Darder, que va regalar el gol a Borja Iglesias. El Panda no va perdonar i va anotar la setena diana del curs.

El VAR fa tres favors al Sevilla

Si Borja va obrir la llauna per a l’Espanyol, un altre gallec, Diego López, va ser clau perquè el Sevilla no s’estrenés en tot el primer temps. Navas i Silva van tornar a exigir-li molt però el porter espanyolista va oferir grans aturades. L’Espanyol va arribar al descans amb avantatge però enfadat amb l’àrbitre, Jaime Latre, i el responsable del VAR, Prieto Iglesias, que no van tenir una actuació gaire lluïda. De motius no en van faltar. Al minut 8, Franco Vázquez va fer una planxa al pit de Darder, que va quedar uns segons estès a la gespa, però l’àrbitre només li va ensenyar targeta groga i el VAR tampoc el va corregir. L’acció, per perillosa, ben bé li hauria pogut costar la vermella. També l’hauria pogut veure Sarabia en una dura entrada a Dídac a l’altura del genoll, al minut 56. El migcampista dels andalusos ni tan sols va veure la groga. Encara més clara va ser una empenta de Mercado sobre Sergio García només dos minuts després que el defensa hagués empatat a la sortida d’un córner. El defensa argentí va tirar a terra el davanter del Bon Pastor però l’àrbitre no va xiular res i el VAR tampoc el va corregir. El penal semblava força clar. “O hi ha falta o s’ha tirat. I a l’àrea petita, tirar-se... el que queda clar és que el defensa no toca la pilota. Per a mi no s’ha tirat”, va lamentar Rubi, deixant clar el seu descontentament amb la decisió arbitral. El mateix Sergio García va reconèixer que Mercado l’havia tocat, tal com mostren les imatges.

L’error de sentenciar els partits

Els errors arbitrals van donar vida a un Sevilla que, sobretot per la banda de Navas, es va anar animant a poc a poc. Els de Pablo Machín van anar acumulant efectius en atac fins a trobar premi amb el gol de Ben Yedder al minut 89. Passada de Banega i rematada amb l’esquerra que va superar Diego López. Un càstig excessiu per a un Espanyol que havia tingut a tocar el segon, però que no va saber resoldre un partit que l’hauria pogut situar colíder.

No és el primer cop que l’Espanyol desaprofita un marcador favorable. En 10 de les 12 jornades disputades ha marcat primer. Fora de casa ja ho ha fet en cinc de les set sortides, però només a Osca va acabar sentenciant el partit. A Balaídos i Valladolid va acabar empatant i ahir, com a Vitòria, va acabar patint una remuntada. “Ha passat un terç de Lliga i continuem competint per aquestes posicions. No som inferiors a ningú”, va dir Rubi. Perdre és anecdòtic si, com ahir, es dona la cara i es mereix més.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF