MUNDIAL 2018

Croàcia, el triomf d’un projecte caòtic

La selecció balcànica jugarà la final malgrat tenir una federació corrupta, jugadors rebels, canvis de tècnic i enemistat amb els aficionats
Els jugadors de Croàcia celebrant la victòria a les semifinals contra els anglesos amb els seus aficionats. / DAMIR SAGOLJ / REUTERS

El 6 d’octubre del 2017 un gol de Finlàndia en el darrer minut de partit deixava glaçats els croats. Davant poc més de 7.000 espectadors, Croàcia empatava contra un rival que no s’hi jugava res i perdia la primera posició del grup de classificació al Mundial, que passava a mans dels islandesos. L’afició, a l’estadi de Rijeka, va insultar els jugadors mentre sortien del camp. “Els van dir mercenaris, traïdors... va ser un moment tens”, explica el periodista Sasa Ilbrujl. Ante Cacic, el seleccionador, va ser acomiadat dos dies abans de jugar el partit de l’última jornada a Kíev i el nou tècnic Zlatko Dalic va ser presentat als futbolistes a l’aeroport abans de marxar. Era un tècnic bastant desconegut que venia de treballar a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. Croàcia, però, va guanyar el partit i, després d’un play-off final contra Grècia, va arribar al Mundial.

“Croàcia va arribar al Mundial cometent errades, amb baralles i dubtes. Després del primer partit, el davanter Kalinic va ser expulsat per haver-se negat a jugar com a suplent. Però, malgrat tot, són a la final”, reflexiona Ilbrujl sobre l’inesperat èxit d’un estat amb menys de 4,2 milions d’habitants però que ara somia amb una selecció que els darrers quatre anys ha fet fora el seleccionador tres cops. “I sempre els han fet fora abans de partits importants”, afegeix el periodista croat Aleksandar Holiga. “A Croàcia no hi ha un pla de treball clar, però el talent sempre acaba sent la solució”, exposa. I aporta un exemple: “Avui en dia tots els equips saben que és millor xutar primer a les tandes de penals. Però contra Rússia Modric va guanyar el sorteig i es va veure com preguntava el que s’havia de fer... i van decidir xutar segons, tot i que a les tandes el 60% dels cops guanya qui xuta primer”.

Canvis de tècnic

Amb menys de 1.000 fitxes professionals, el futbol croat és un miracle. Des de l’any 1993, quan Croàcia va ser reconeguda per la FIFA i la UEFA, la Federació ha tingut 8 presidents diferents, dels quals tres van plegar per casos de corrupció. Des del 2012 el president és l’exjugador Davor Suker, acusat per molts de ser un home de palla de Zdravko Mamic, un representant de jugadors que va arribar a presidir el Dinamo de Zagreb, el club més gran del país, ara fugat a l’estranger. “Les infraestructures no són les millors. Estadis vells i pocs centres de primer nivell. Els últims sis anys han passat per la banqueta cinc seleccionadors diferents. Però no deixen de sortir bons jugadors”, admet Ilbrujl. La federació croata, de fet, no tenia un pla de formació de jugadors fins fa un any, quan Romeo Jozak en va presentar un d’inspirat en el belga que tot just ara es comença a posar en marxa.

“El futbol el controlen els representants que fan negoci venent i comprant. Com que hi ha talent, es mouen diners i s’ha documentat la presència de crim organitzat en molts clubs. La lliga ha perdut interès, sempre guanya el Dinamo, sense emoció, i els joves bons són venuts a l’estranger. Els estadis, doncs, han quedat buits amb l’excepció del Rijeka, on hi ha capital italià, i el Hajduk Split, un club amb molta tradició”, explica Holiga sobre un futbol que aquest any, si els seus clubs no rutllen a Europa, podria caure fins la 20a posició en el rànquing de lligues europees. Ara la lliga croata és la setzena. L’estadi del Dinamo mateix, el Maksimir, sol estar buit perquè els ultres del club viuen enfrontats amb la directiva, dominada per Mamic, que controlava a l’ombra la federació croata.

Divorci amb l’afició

El 2015 grups de radicals van arribar a interrompre partits de la selecció amb una campanya en què afirmaven que seria millor “perdre els partits però poder perdre de vista els lladres de la Federació”. La Federació va optar per repartir entrades a aficionats favorables a la seva gestió i bona part de la fase de classificació per al Mundial es va jugar amb les graderies buides, mentre molts croats, que ara celebren els gols, semblava que celebressin les derrotes com una manera de denunciar el caos en el seu futbol. El 2017 finalment Mamic va ser condemnat a sis anys de presó per corrupció, judici en què Luka Modric i Dejan Lovren van declarar a favor de l’empresari. Això va fer que en molts estadis croats es cantessin cançons contra els dos jugadors, titllats de traïdors. Aquests dies de Mundial Zdravko Mamic s’ha deixat veure mirant els partits per televisió, perquè abans d’entrar a la presó va fugar-se i va passar la frontera cap a Bòsnia, on viu, a la zona de majoria croata, d’on és originari i on la justícia de Zagreb no el pot enxampar.

Durant el judici als Mamic, perquè també es jutjava el seu germà Zoran, que va ser entrenador del Dinamo i va acabar condemnat a cinc anys, la societat croata va poder veure proves que demostraven que Mamic, amb lligams amb el crim organitzat, havia controlat polítics, jutges, periodistes i policies. Han sigut anys de foscor en què només el davanter Andrej Kramaric va alçar la veu. “El meu somni era jugar amb el Dinamo, però en vaig marxar perquè em feien xantatge. Si volia jugar havia de ser representat per Mamic, que hauria guanyat diners gràcies a mi”.

Nikola Kalinic no serà a la final per una rebequeria

El davanter del Milan Nikola Kalinic fa dies que no diu res a les xarxes socials. Convocat per jugar el Mundial, va ser suplent el dia del debut dels croats contra Nigèria, però els últims minuts del partit Zlatko Dalic, el seleccionador, li va dir que entraria a jugar. Kalinic, però, va considerar que disputar pocs minuts no era bona idea, va negar-se a jugar i va acabar discutint amb el seleccionador. Els dies següents la federació croata va informar d’una lesió a l’esquena de Kalinic, motiu pel qual marxava del Mundial. Dalic, però, va acabar admetent que l’havia fet fora. “El que ha passat no ens ha afectat. Cal deixar de banda els egos quan es parla de la selecció”, va dir el company d’equip Milan Badelj. Ara Kalinic veurà per televisió com els seus companys juguen el partit més important de la seva vida.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF