El futbol croat, atrapat entre criminals amb corbata i radicals amb bengales

BarcelonaLa UEFA ha obert avui dos expedients a Croàcia i Turquia pels incidents que hi va haver dins els estadis dels seus partits contra la República Txeca i Espanya respectivament. El Comitè de Disciplina de l'organització estudiarà els fets en una reunió dilluns que ve, ha indicat en un comunicat.

Els incidents van ser especialment greus al partit de Croàcia, amb llançaments de bengales i petards. "Un dia ens sancionaran expulsant-nos per incidents", deia el blaugrana Ivan Rakitic. Els incidents als partits de Croàcia, de fet, no són res de nou. I alguns grups radicals havien arribat a anunciar a les xarxes que, tal com van fer al partit de classificació Itàlia-Croàcia a Milà, aturarien el partit així. No es tracta de violència espontània. Estava tot organitzat.

El futbol croat és víctima de la lluita entre criminals amb corbata –els que gestionen la Federació– i criminals amb bengales –els que hi ha a les graderies–. Al mig hi queda com a ostatge l'aficionat normal i els jugadors. És una lluita vella.

Al centre de la polèmica hi ha Zdravko Mamic, el president del Dinamo de Zagreb. Malgrat que l'exdavanter del Madrid Davor Suker presideix la Federació, tothom sap que mana Mamic. I els incidents dels radicals tenien com a objectiu crear problemes a Mamic. Els radicals prefereixen arriscar-se a les sancions que permetre que la Federació segueixi sortint-se amb la seva. Estan disposats a tot per donar visibilitat a l'endèmica corrupció federativa.

Zdravko Mamic ha estat empresonat per segona vegada aquest any, per suposada corrupció, però els seus homes encara controlen el futbol croat. "Fins que no marxin Suker i Mamic, no pot millorar la situació al futbol croat", diu Miro Blazevic, el famós seleccionador croat al Mundial del 1998, quan es va arribar a les semifinals.

Zdravko Mamic, el seu germà Zoran Mamic (entrenador del Dinamo) i el seu fill Mario Mamic (exdirectiu del Dinamo i actual director executiu de la Federació) són investigats per malversació de fons, suborns i evasió fiscal, per un valor total de més de 30 milions d'euros. La Fiscalia els considera responsables de transferències il·legals de diners a l'estranger mitjançant companyies en paradisos fiscals, relacionades amb sospitosos traspassos de jugadors. Uns 15 milions d'euros haurien desaparegut en el marc de la venda de Luka Modric, ara al Reial Madrid, des del Dinamo cap al Tottenham anglès l'any 2008.

Zdravko i Zoran Mamic van sortir de la presó el juliol passat després de dipositar una fiança milionària, però Zdravko va tornar a ser detingut el 18 de novembre en descobrir-se nous delictes i proves.

Els aficionats més radicals del Dinamo, els Bad Blue Boys, han declarat la guerra als Mamic, i aquest els intenta deixar fora del camp. De fet, Mamic ha pagat una nova penya, anomenada igual, Bad Blue Boys, però amb gent fidel provinent, en molts casos, d'entorns criminals. Si els radicals croats ja tenen un llarg historial d'incidents, als desplaçaments del Dinamo per Europa ara cal vigilar el gran perill: baralles entre els dos grups de Bad Blue Bloys, els fidels al president i els rivals, tal com va passar tres cops a l'última Champions.

El Dinamo fa deu anys seguits que es proclama campió de lliga, però l'afició ha declarat la guerra als Mamic, acusats de comprar àrbitres, rivals, dirigents i tenir vincles amb el crim organitzat. Però Mamic té bons contactes en el partit que mana, el partit conservador croat, la HDZ.

A l'altre gran club croat, el Hadjuk Split, l'odi cap a Mamic és similar. En quinze anys, Croàcia ha jugat un sol cop a Split, la segona gran ciutat del país, ja que és un feu contrari a la nissaga Mamic. Quan aquest any Suker va anunciar que finalment Croàcia hi jugaria, va ser quinze hores abans de saber-se que Croàcia era castigada a jugar sense espectadors. A Split van pensar que Suker ja ho sabia i que tot plegat era maquillatge. El grup radical local, la Torcida, ha arribat a reunir 30.000 persones en manifestacions contra la Federació, i va ser la responsable de les bengales en el partit contra els txecs.

El problema del futbol croat, però, no és només Mamic i els criminals que controlen la Federació. Els radicals que lideren la lluita contra els Mamic són criminals amb una bufanda al coll. Croàcia no aconsegueix allunyar el racisme dels seus estadis i els radicals del Dinamo i la Torcida són coneguts pels seus vincles amb grups neonazis. Protagonistes d'incidents tan greus com simular una esvàstica a la graderia, amb els seus cossos, o dibuixar-ne una a la gespa de nit, abans d'un partit de la selecció, aquests radicals tenen un llarg historial de racisme, xenofòbia, homofòbia i atacs a la minoria sèrbia. En això, tenen un punt en comú amb Mamic, que va dir del ministre d'Esports croat, Zeljko Jovanovic, que pertany a la minoria sèrbia del país, que "odia totes les coses croates, vol tot el mal possible a la nació croata, com fan tots els serbis". "Vol tot el mal al Dinamo, ja que som el club més gran de Croàcia".

Els radicals del Dinamo han arribat a agredir participants en manifestacions favorables als drets dels homosexuals, han perseguit refugiats que fugien de Síria passant pel seu país i han destacat per haver recuperat càntics i símbols dels ústaixes. El Partit Ústaixa va liderar la Croàcia independent durant els anys 40, amb el suport de Hitler, perseguint jueus, serbis i opositors. A l'últim partit, els radicals van entonar el crit de guerra dels ústaixes, aliats dels nazis, càntic pel qual va ser sancionat el qui va ser capità de la selecció Josip Simunic el 2014: "Za Dom, spremi". Que vindria a voler dir que estem a punt per defensar la terra.

Entre radicals neonazis que recuperen un passat d'odi, polítics que no assumeixen el problema i una Federació corrupta, una generació de genis croats pot quedar tacada. I amb ells, queden atrapats els aficionats normals. Patint en silenci.