Creure que no tot el negoci és mentida
Abans del partit contra els Golden State Warriors, Leandro Barbosa es va acostar a Kobe Bryant i el va emplaçar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. L’escorta dels Lakers va aprofitar l’anècdota com a excusa per aclarir que no disputarà el campionat brasiler amb la selecció dels Estats Units. “Crec que serà bonic tenir l’últim partit jugat amb l’uniforme dels Lakers i després donar suport als nostres jugadors des de la distància”, va deixar anar.
No és una bona temporada per als Lakers, que són el segon pitjor equip de la NBA, però les paraules de Kobe Bryant reconcilien els aficionats de la franquícia de Los Angeles amb la seva gran estrella. Acostumats a veure com cada vegada la distància entre els protagonistes i els seguidors que paguen el seu salari s’ageganta, gestos com aquest són més necessaris que mai. El món de l’esport sovint no interpreta bé la seva professionalització. Si perd la identificació dels seus fans, es converteix en una oferta d’oci qualsevol i té les de perdre. Si és capaç de mantenir un vincle passional, té el seu futur assegurat.
Els aficionats estan farts de veure petons falsos a l’escut i de sentir declaracions repetides de jugadors que no saben ni pronunciar el nom del club que els paga la nòmina. Han entès que la fidelitat de les estrelles a les quals admiren és eterna mentre dura, però es neguen a despertar-se del somni i necessiten seguir creient que no tot el negoci és mentida. El 'pressing catch' agrada fins que els nens descobreixen que els cops són impostats.
Kobe Bryant vol jugar el seu últim partit amb la samarreta dels Lakers perquè aquesta temporada rebrà 25 milions de dòlars de la franquícia, però sobretot perquè ha entès com pocs els principis sobre els quals se sustenta el negoci de l’esport. El jugador s’ha estimat obsessivament el bàsquet, però també l’equip amb el qual ha guanyat cinc anells de campió.
