BARÇA

Creure en un estil

En una setmana sense futbol, no faltaran debats sobre si Setién ha de ser el substitut de Valverde

MARTÍ MOLINA
MARTÍ MOLINA

Paco Jémez explicava que quan venia al Camp Nou, tot i saber que s’arriscava a una golejada, no volia canviar el sistema. “Si ho fes m’estaria traint davant dels meus jugadors”, comentava l’aleshores tècnic del Rayo Vallecano. Una cosa semblant havia passat amb Quique Setién, que té una idea similar de futbol i que s’havia endut algunes golejades contra el Barça. Però el mèrit és persistir, seguir estudiant el rival i lluitar per defensar una idea de joc. La seva.

El Betis va trencar una ratxa de 42 partits de Lliga sense que el Barça conegués la derrota. Des del setembre del 2016 contra l’Alabès (1-2). Més de dues temporades. I el pitjor, per als interessos culers, és que va guanyar amb la seva mateixa medecina: tenint la pilota, controlant el mig del camp, atacant amb velocitat, movent-se amb ordre.

Quique Setién, qüestionat al seu equip per haver dit que el Betis no era un dels grans del futbol europeu -una obvietat com un temple-, resulta que aterrarà a Sevilla venerat com un torero. És dels entrenadors que creuen fermament en una idea, la defensen i insisteixen que els jugadors compleixin el pla fins al final. El que passa és que, jugant de tu a tu contra el Barça -com va ser el cas-, és normal que els blaugranes guanyin i, fins i tot, golegin. Però per poc que Goliat no estigui fi, David passa a tenir molts números per fer mal.

A la primera part va ser evident que no n’hi ha prou tenint grans figures. El Betis va interpretar millor el joc, va tenir la pilota, va atacar amb comoditat i va fer mèrits per marcar-ne algun més. Quan Valverde va reactivar l’equip, l’escenari era ideal perquè el Betis marqués altre cop, ja que tindria espais al contraatac. Es pot parlar de Ter Stegen, es pot parlar de la mala sort, es pot parlar del VAR o intentar posar-hi qualsevol altra excusa. El Betis va interpretar millor el partit i va fer anar a remolc un Barça que, quan va posar-s’hi, no hi va ser a temps.

La derrota arriba en el pitjor moment per al Barça, perquè hi ha aturada de seleccions i entre els temes que s’han de tractar hi ha el futur de Valverde, que sembla que opti perquè aquest sigui el seu últim any al Camp Nou. No faltaran converses sobre el tema i tampoc faltarà l’opció de Quique Setién per rellevar-lo. A nivell de joc, d’idea, no hi ha dubte que ho podria fer. Una altra cosa és si té un perfil adequat per fer-se càrrec de l’ego d’un vestidor farcit d’estrelles. D’això, però, ja en parlaríem més endavant.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF