Crec en Borja Iglesias
Tot és perfecte. Tanco els ulls i desitjo que no s’aturi aquesta felicitat. Em sento com l’enamorat que aprofita cada moment perquè sap que l’única eternitat possible és la de cada instant. Que res canviï, que ningú es lesioni, que no s’avorreixin de jugar bé, que no se’ls passin les ganes de guanyar, que mai deixin de confiar en Rubi, que Rubi mai ens deixi d’estimar.
Tot és perfecte. Tot? No. L’únic fitxatge d’aquest estiu -deixant de banda el nostre salvador-, el fitxatge més car de la nostra història, és un davanter centre a qui li costa molt marcar gols. El dia del Vila-real -quin gran partit!- va fallar tres gols -imperdonables en un davanter centre- que ens podien haver costat els tres punts. Els vaig veure ben de prop. Em vaig desesperar. Finalment va fer mig gol en forma d’assistència a Hernán Pérez. Però aquelles tres oportunitats... Errades imperdonables que amb la victòria i dues setmanes de reflexió he decidit perdonar i oblidar. Crec en Borja Iglesias, hi confio plenament.
Òbviament, el joc i els resultats de l’equip contribueixen a la meva benevolència. Però no només. Cada cop descobreixo les virtuts que, en un primer tast, només detecten els gurmets del futbol. Aquests experts de capçalera -Ricard Torquemada, Joan Camí, Xavi Campos- deien i em deien que Borja fa una gran feina. Com a pivot i referència en atac, trobant i creant espais, fixant els centrals. M’han convençut.
També cal tenir en compte que ja ha marcat dos gols. Fallant-ne molts porta una projecció de 10 al final de la Lliga. Per tant, estic convençut que superarà els quinze. Perquè, malgrat que no és un nen, és un debutant a Primera. Perquè els davanters necessiten confiança i les dinàmiques positives són tan virtuoses com les negatives vicioses. Perquè quan comenci a aprofitar les ocasions no s’aturarà. I finalment, però no menys important, perquè té un entrenador detallista i treballador que li sabrà donar les claus tècniques i psicològiques perquè esclati com a golejador.
Borja també té virturs importants fora del camp bàsiques en un jugador blanc-i-blau. És un futbolista diferent, que fuig dels tòpics, que comunica molt bé. Un jugador que connecta amb l’afició, que ha entès el sentiment perico i a qui se li noten les ganes d’estimar i de ser estimat. Això, quan perdíem, eren virtuts imprescindibles. Ara que guanyem no podem menystenir-les. Per tant, creiem en Borja. Ens donarà moltes alegries. La primera, tal vegada, aquest diumenge.
