Cornellà, un fortí inexpugnable per a un Athletic a qui enveja

BarcelonaL’Espanyol i l’Athletic viuen en els dos camps més nous de la Lliga. L’RCDE Stadium, que acollirà aquesta nit (21 h, GOL) un duel entre dos clàssics, s’ha convertit aquest curs en un autèntic fortí per als blanc-i-blaus, que hi compten els partits per victòries: quatre de quatre (València, Llevant, Eibar i Vila-real). En tots aquests triomfs, a més, l’equip ha destacat pel seu bon joc i la seva solvència: set gols a favor i només un en contra, el que va marcar Ekambi, que va necessitar la revisió del VAR.

L’equip espanyolista vol mantenir la inèrcia positiva que viu com a local, però “no pensa en la cinquena, sinó en una més”. Així ho va avisar Rubi, conscient que en una Lliga tan igualada un triomf els permetria viure unes setmanes més a la zona noble. De fet, l’Espanyol dormirà tercer si és capaç de derrotar un Athletic que, tot i la seva baixa posició a la classificació, és l’únic conjunt de la Lliga, juntament amb el Girona, que encara no sap què és perdre a domicili aquest curs. I això que ja han passat pel Camp Nou i Ipurua. El conjunt d’Eduardo Berizzo vol allunyar-se de la zona baixa sumant un triomf en un escenari que se’ls resisteix. De fet, l’Athletic no guanya l’Espanyol a domicili des de la temporada 1997-98. “Mai miro l’estadística, però m’encantaria trencar-la”, va avisar el tècnic argentí.

Omplir l’estadi, el repte pendent

Sumar els tres punts és l’objectiu més immediat per a l’Espanyol en aquest partit, però no l’únic. Els blanc-i-blaus tenen una tasca encara més important, però que requereix paciència i una feina impecable: atraure més assistents a l’RCDE Stadium. I és que, quan s’analitzen les xifres d’assistència, queda clar que l’efecte crida que va generar el 2009 el flamant Cornellà-El Prat ja fa temps que es va esvair. En la primera temporada va acollir 27.861 espectadors de mitjana, cosa que significa un 69% de l’aforament total (uns 40.500 seients).

Deu cursos més tard, tot i l’efecte revulsiu que ha significat l’arribada de Rubi a la banqueta, la xifra ha baixat significativament: el camp acull 17.730 espectadors per partit (un 44%). 10.000 espectadors menys en una dècada. Com es poden recuperar? Aquesta és la gran disjuntiva. “És una qüestió molt complexa que no sé resoldre”, apunta Rubi, a qui li ha tocat heretar una grada semibuida a causa dels mals resultats obtinguts els últims anys i altres factors com els mals horaris o un joc que no era de bon tros el que calia. “Els que venen ho estan donant tot i ens estan ajudant moltíssim, i nosaltres hem donat motius perquè la gent vingui. Quan no tinguem resultats reconeixerem que som nosaltres els que no incitem”, incideix el tècnic.

Si l’Espanyol celebra el bon estat de forma i enyora els espectadors, l’Athletic viu justament l’escenari oposat. El nou San Mamés no té el romanticisme de l’antiga Catedral, però manté l’essència d’una caldera adaptada als nous temps. Allà el conjunt basc hi acumula, amb l’actual, sis temporades. Exceptuant el curs de la inauguració, que es va jugar amb un dels gols encara en construcció, la resta de temporades l’assistència mitjana no ha baixat dels 37.246 espectadors. És a dir, que cap temporada ha baixat del 70% del seu aforament. Aquest any les xifres d’aquest inici de curs (41.196) s’acosten a les de les dues millors temporades (41.825 seguidors, el 2015-16, i 41.058, el 2016-17).

Bona assistència al nou San Mamés

Per entendre aquestes xifres cal tenir en compte alguns factors. Un d’ells és que l’Athletic Club ha disputat en diversos dels últims anys competicions europees, de manera que el nombre d’abonats s’ha vist incrementat. A més, això ha repercutit en els horaris: han quedat exempts de jugar divendres i dilluns els cursos en què tenia compromisos continentals. Respecte a l’Espanyol, a més, compta amb un valor afegit: ser l’únic club de Primera de la ciutat. Els blanc-i-blaus, per tant, no només competeixen pel que fa a l’oferta d’oci amb el Barça, club que focalitza l’atenció de la majoria dels turistes de la ciutat. Saben que fins que no disputin algun torneig europeu hauran de conviure amb horaris com el d’aquest dilluns. Almenys els fidels de sempre tenen aquest curs una proposta atractiva que els fa gaudir més enllà de les alegries puntuals d’anys anteriors.