Cornellà-El Prat es resisteix a deixar el club dels camps invictes (1-0)
Un gol de Borja Iglesias permet a l'Espanyol recuperar la segona posició
Cornellà el Prat“This is Cornellà”. Aquest lema podria lluir als vestidors del camp d’un Espanyol que ahir va tornar a somriure al costat dels seus, en el cinquè triomf seguit a casa. Aquest cop, contra l'Athletic (1-0), en una victòria que permet als de Rubi aprofitar la jornada propícia i tornar a ser segons.
Durant pràcticament tota la primera part, l’Athletic va saber portar el partit al seu terreny. Només les grades blaves i semibuides permetien recordar que el partit es disputava a Cornellà-El Prat i no a San Mamés, on el duel semblava haver-se traslladat. Sota una pluja creixent, la pilota va moure’s més per l’aire que per la gespa. Al mig del camp, més lluita que toc, interrupcions constants i possessions més aviat curtes. L’Athletic va començar imposant el seu estil físic per robar en camp rival i generar segones jugades a partir de pilotades llargues. Berizzo va plantejar un 'trivot' físic (Mikel Rico, San José i Dani García) que va ofegar el mig del camp de l’Espanyol amb una pressió a l’home. El mig del camp de l’Espanyol, de perfil més tècnic, va veure’s desconnectat, i sense circulació de pilota, l’equip ho va notar. El partit exigia desequilibri, però la brega dels visitants negava la possibilitat de jugar amb comoditat. Les ocasions es van fer esperar.
Mentrestant, l’Espanyol va saber ser pacient, defensant com acostuma a fer-ho, amb més anticipació que correcció. En això és un expert Mario Hermoso, que va tornar a doctorar-se, aquest cop amb dos ossos durs de rosegar com Aduriz i Raúl García. El madrileny va tornar a exhibir-se. Ahir, a més, sota l’atenta mirada del seleccionador espanyol, Luis Enrique, que de ben segur en va prendre bona nota. El central, però, no va ser l’únic a demostrar un alt nivell. Un altre que va recordar-nos que viu en estat de gràcia és Borja Iglesias. El gallec va tornar a ser una solució en un moment delicat. D’una centrada de Dídac al segon pal en va treure una poderosa rematada de cap que Herrerín no va poder salvar. En la primera clara rematada entre els tres pals, el panda va marcar terreny i va demostrar que no hi ha lleó capaç d’aturar-lo. Era el seu sisè gol a la Lliga en el quart partit consecutiu marcant.
L’Athletic no va rendir-se. Williams va respondre ràpidament amb una acció individual en què va desfer-se de tres rivals per acabar rematant al pal. Els de Berizzo, però, van ser bàsicament això: una suma d’individualitats. L’Espanyol, tot el contrari. Units a través de la pilota amb Darder com a cervell, van poder sentenciar el partit a la segona part, quan van tenir més domini. Sergio García primer, i Darder i Borja després, van estar a punt de resoldre el partit. Però, un cop més, l’Espanyol va perdonar i va acabar patint de valent.
L’RCDE Stadium, el fortí de la Lliga
Els blanc-i-blaus van saber resistir en un moment crític i van sumar el cinquè triomf seguit davant d’un Athletic amb més empenta que claredat d’idees en atac. 15 de 15 a l’RCDE Stadium, que segueix mantenint-se com l’únic camp que només ha vist victòries locals de la Lliga. I només un gol rebut. A Europa, els blanc-i-blaus han igualat els registres de dos holandesos (Feyenoord i Heracles) i un alemany (Borussia Mönchengladbach). Amb una victòria més (6), hi ha tres equips: Manchester City, Lille i PSV, que també ho han guanyat tot a casa. Una més, 7, en suma el PSG. Cornellà-El Prat, a l’altura dels grans feus europeus.
