Continuar sent vistosos per assegurar-se el futur
L’Espanyol vol mantenir l’idil·li a Cornellà contra l’Eibar, botxí de Quique i Lardín
BarcelonaNo passa totes les temporades, però cada cert temps algun equip de la Lliga que arrenca el curs sense grans aspiracions acaba situat en posicions europees després de convertir-se en la gran revelació pel seu joc i resultats. La campanya passada el Betis ho va aconseguir amb Quique Setién. El 2016, el Celta amb Berizzo. Poc abans va ser el torn de l’Athletic Club amb Valverde i Bielsa, del Llevant amb Juan Ignacio Martínez i del Getafe amb Míchel. Amb només cinc jornades disputades encara és aviat per atrevir-se a segons quins pronòstics, però sí que es palpa que un dels conjunts que més mirades atreu ara mateix és l’Espanyol.
Els blanc-i-blaus obriran aquest vespre (20 h, BeIN LaLiga) la sisena jornada contra l’Eibar, de qui no guarda gaire bon record. L’equip de José Luis Mendilibar, que ha puntuat en les últimes dues visites a Cornellà, va ser el botxí de Quique Sánchez Flores i Jordi Lardín, cessats hores després d’un solitari gol de Lombán. L’Espanyol va presentar aquell dia un onze amb grans jugadors, però no era la proposta adequada. Cinc mesos després, amb Rubi al capdavant, els blanc-i-blaus desperten elogis entre els seguidors propis i també d’altres equips. A través d’una proposta vistosa, l’equip barceloní està sumant punts, però per sobre de tot convenç. Les dues derrotes fins ara tenen explicació: la de Mendizorrotza va ser un accident aïllat i desafortunat, mentre que la del Bernabéu, en una de les visites més dignes al feu blanc de les últimes dècades, va ser un entrebanc del tot injust en què es va reivindicar la proposta del tècnic maresmenc.
Els últims anys l’Espanyol s’havia abonat a una certa apatia, tant en el joc com en els resultats, que l’havia portat a ser poc atractiu per als aficionats que segueixen la Lliga i fins i tot -i encara pitjor- per als seus propis seguidors. L’efecte revulsiu que va aportar Quique a l’entitat es va esvair a mesura que es va mostrar incapaç de fer evolucionar un joc massa garrepa, i les entrades a l’estadi se’n van ressentir: l’RCDE Stadium va presentar el curs passat la pitjor assistència mitjana de la història. Donar continuïtat als triomfs contra el València i el Llevant pot significar capgirar la tendència.
El pes de Roca i Hermoso
En l’última visita de l’Eibar a Cornellà, Marc Roca era a la graderia. El migcampista de la Granada del Penedès i Hermoso, que sí que va ser titular aquell dia, són dos dels millors exponents de la transformació que viu l’Espanyol amb Rubi. Tots dos han passat de l’ostracisme a rendir a un nivell excel·lent, i demostren que no només poden ser titulars en aquest equip, sinó que a més estan cridats a ser imprescindibles i determinants. Amb 21 i 23 anys, respectivament, Roca i Hermoso estan vivint el seu curs de consagració a la Lliga gràcies a un Rubi que els ha rescatat per oferir-ne la millor versió. Tots dos es revaloritzen cada minut que juguen, i actuacions com les del Bernabéu, un aparador de luxe, els ajuden a situar-se en la mirada d’altres clubs.
Els 40 milions de les seves clàusules de rescissió -si bé per a Hermoso només n’obtindrien 20, perquè el 50% dels drets pertanyen al Madrid- són una xifra important, però que cada partit sembla més pròxima al seu valor de mercat. L’Espanyol, obligat a seguir venent per eixugar el deute -ara amb Chen Yansheng- hi veu dues peces estratègiques de qui obtenir grans rèdits econòmics en un futur no gaire llunyà. El club blanc-i-blau no va pagar res per incorporar-los i ara veu com la proposta atractiva del seu nou tècnic, a banda de proporcionar resultats, treu jugadors com ells de l’anonimat i els situa en un aparador en què es mouen grans fortunes.
Vendre talent és un mal necessari que ja han patit les últimes revelacions de la Lliga: el Betis afronta aquest any una nova aventura europea amb un equip renovat gràcies als 30 milions rebuts per Fabián, de la mateixa manera que ho va fer el Celta venent Nolito (18), l’Athletic sense Ander Herrera (36), el Llevant sense Koné (3,8) i el Getafe sense Pedro León ni Soldado (10 milions cadascun).
