Conclusions d’un partit surrealista

En els 90 minuts de partit a Vila-real, els culers van passar per tots els estats anímics possibles. Del seny per l’alineació inicial de Valverde a la desesperació irada per la remuntada dels groguets, fins a la rauxa per salvar un punt a l’últim instant. Més enllà dels renecs i els crits que van fer tots els que s’ho miraven des del sofà de casa, el 4-4 a l’estadi de la Ceràmica deixa algunes conclusions importants.

La primera és que les rotacions són necessàries. Per l’amenaça de sancions i per l’acumulació de minuts jugats. Ho va dir Suárez, ho va dir Valverde i ho van dir absolutament tots. No es pot pretendre jugar una temporada amb onze futbolistes. Cal refrescar l’equip i fer-ho quan toca, als partits en què hi hagi un cert marge de seguretat. I a Vila-real n’hi havia. Sí, ara l’Atlètic de Madrid és a vuit punts, n’ha retallat dos. Però és que el partit realment important és el de dissabte contra els matalassers. Aquell dia sí que la Lliga pot quedar totalment sentenciada.

Madrid tenia preparada la màquina de la porqueria. Al minut 85, amb 4-2, ja estaven preparades les enquestes preguntant si hi havia Lliga. I sí, matemàticament sí. Però dubtar d’uns jugadors que han guanyat Mundials, Champions i tots els títols possibles és exagerat. Ara bé, és cert que el vestidor del Barça volia evitar com fos aquest escenari per estalviar-se maldecaps i no haver de reviure vells fantasmes. Tot aquest soroll que s’estalvien.

Veure els jugadors donant-ho tot per guanyar també diu molt de l’equip. La celebració del 4-4 demostra que potser els matalassers van retallar distàncies, però que el Barça va sumar un punt d’autoestima molt important. Potser, només potser, més important i tot que haver golejat.

I, per acabar, els noms propis. El partit de Lenglet, sense Piqué, va ser justet. Però el d’Umtiti va ser lamentable, absolutament fora de forma. I Coutinho, a banda d’empaitar la pilota en el primer gol i d’enviar un xut al pal, no va fer res més. En canvi, a Malcom, pitjor a nivell tècnic en comparació amb els altres, no se li pot retreure absolutament res.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF