FITA A FITA

La Comuna de Caimari, el portal major de la serra de Tramuntana

La ruta d’aquesta setmana ens durà fins al puig dels Albellons (585 m), partió natural de les terres comunals i miranda perfecta sobre la comarca del Raiguer

Passejada curta, d’un matí, per un dels cims de la Comuna de Caimari, potser el que gaudeix de millors i més belles panoràmiques sobre la comarca del Raiguer. Som al municipi de Selva, indret estratègic de les rutes de pelegrinatge a Lluc i portal major de la serra de Tramuntana. Les més de mil quarterades d’aquestes terres comunals han estat, i encara són, un espai intensament aprofitat per l’home. De la Comuna s’han tret tradicionalment carbó, llenya, càrritx, escorça, pega, calç i, sobretot, molta fusta. Ara, a més, constitueix un àmbit de la Serra molt preuat pels senderistes pels seus enormes valors naturals i etnològics, però sobretot per la immensa quantitat de llegendes que atresoren camins i comellars que solquen aquestes terres. Avui ascendirem al puig dels Albellons i gaudirem d’alguns d’aquests elements tan valuosos.

La ruta

00’ Iniciarem la marxa des de la mateixa parada del bus (TIB L-330 Inca-Lluc), a l’entrada de Caimari. Des d’aquí, pel carrer de Nostra Senyora de Lluc continuarem costa amunt fins a la sortida del poble, en direcció Lluc. Abans d’abandonar el poble (o, si es vol, a la tornada) és imprescindible fer una aturada al cafè de Can Vila, que des de 1750 manté vives les essències més caimarienques.

Continuam caminant. Un cop hàgim sortit de Caimari, ens aturarem 10’ en el primer revolt de la carretera (km 7,3 Ma-2130) i, seguint els indicadors del GR-222 (Ruta Artà-Lluc), continuarem la marxa per l’anomenat camí Vell de Lluc. L’existència d’aquest camí està documentada al segle XIII i es pot suposar que formava part de la xarxa viària musulmana per la serra de Tramuntana. Entre 1704 i 1714, el vell camí de ferradura fou objecte d’una important reforma; finalment, des de 1891, la nova carretera facilità encara més l’accés a les terres altes d’Escorca.

Ja des de l’arrancada del camí Vell de Lluc tindrem una bona vista del llegendari puig de n’Escuder, d’inconfusible fesomia. Segons una tradició local, dalt del cim hi havia una fortalesa islàmica que resistí les tropes de Jaume I d’Aragó. Els assetjats optaren pel suïcidi abans d’entregar-se, llançant-se al buit dins grans alfàbies. Però la següent fita llegendària la trobam al costat dret del camí, just al principi 20’; es tracta de la Filosa de la Mare de Déu, també dita la Roca del rei En Jaume o Cavall Bernat, un penyal isolat que s’alça imponent davant la mirada humil del marxaire. Conta la llegenda que “la Mare de Déu filava per assullà i quan sentia trepig de gent corria a amagar-se a les coves del puig de n’Escuder. Un pic, atropellada, deixà la filosa dreta allà on estava, i quan tornà, en lloc de filosa hi trobà aquell penyal”. Un poc més amunt, 30’ veurem a l’esquerra el Còdol d’en Seda. La tradició ens diu que els pelegrins que hi passen per davant acostumen a tirar entre una i cinc pedretes dins un forat que té a la part que mira al camí, i si encerten diuen que du bona sort. Però alguns pensen que és la pedra que es va treure de la sabata un dels molts gegants que corrien amunt i avall de la serra de Tramuntana, en temps de na Maria Castanya. A Mallorca hi ha obres magnífiques i enormes que verifiquen que hi habitaren gegants: com el gegant de Galdent o el gegant del puig de Randa, o d’altres que eren veïns com el gegant d’Alger i el gegant de Cabrera. Éssers d’una estatura i una força enormes i que amaguen unes històries que descobrim a cada passa que feim. (WOW Mallorca-L’illa dels Tresors)

Una vegada superat aquest redol màgic del camí Vell de Lluc tornam a la realitat quotidiana. 35’ Travessam la carretera i, en comptes de prosseguir per la Costa Llarga cap a Son Canta, ens dirigim cap a un portell que veurem a la dreta del camí, amb un botador de fusta. Tirarem coster amunt per un camí que discorre pel mig del comellar, coma Freda o comellar dels Albellons. Un parell de forns de calç i nombroses sitges defineixen els usos que tingué aquell paratge en el passat. 45’ El camí descriu uns revolts pel coster de la dreta per salvar una abrupta escalonada de la torrentera que solca el comellar. Després, es fa un poc més rost i acaba morint sobre una sitja 1h00’, just als peus del coll dels Albellons. Per arribar-hi seguirem un tirany que ens facilita l’ascensió. Paciència i cames!, perquè el tram és curt, tot i el pendent pronunciat.

1h10’h Ja en el coll, topam de front amb una paret seca amb filferro i una fita que ens indica els límits de les terres comunals. Giram a la dreta i seguim la carena (sud/sud-est), aferrats a la paret, a la nostra esquerra. Tot i que no hi ha un camí clar, la ruta està ben fitada. Després d’un tram curt de pujada, el tancat de filferro, que no hem de botar, ens obliga a desviar-nos unes passes a la dreta. Immediatament ens ve una baixada ràpida i breu fins a un segon collet i, tot seguit, la darrera remuntada fins al vèrtex geodèsic, que trobarem a l’esquerra 1h30’. @Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF