FORA DEL JOC

El City, a tot o res

La llàstima és que qui en surt menys beneficiat al documental del City és Pep Guardiola

Brillant exercici documental del Manchester City, amb una inversió en la producció al nivell de les xifres que mou el futbol actual: 10 milions de lliures. Les sèries estan de moda. El futbol és l’esport rei. Ja trigàvem a ajuntar tots dos elements. Veu en off de garantia a càrrec de l’oscaritzat Ben Kingsley. Bona direcció documental de Manuel Huerga, que aconsegueix un bon ritme narratiu i que les càmeres tendeixin a semblar invisibles per als protagonistes per evitar que actuïn. Per al club anglès és una gran plataforma per crear marca, guanyar aficionats globalment i intentar ensenyar el potencial i l’estructura com a entitat esportiva de primer nivell.

Tot aquell que li agradi el futbol l’ha de veure. 8 capítols de 50 minuts que ensenyen gairebé tot el que es pot ensenyar del món del futbol per dins. Aconsegueix donar profunditat i acostar el futbol a l’espectador, és atrevit però alhora diferenciador. Tota una temporada seguint l’equip des dels vestidors i els despatxos. Mediapro, tot i que molt amagada per altres marques, està al darrere de la producció i torna a marcar un bon gol en el món de l’esport. L’exercici de Six Dreams a la lliga espanyola és un altre bon exemple. Les valoracions dins de la plataforma són excel·lents, 5 de 5. Suposadament, l’equip, tot i que costa de creure, no ha tingut dret de veto en el muntatge final. Ferran Soriano i el seu lloctinent Omar Berrada aconsegueixen demostrar que són uns gestors eficaços i que s’entenen a la perfecció amb l’engranatge esportiu comandat per Txiki Begiristain, que té molt clar què vol i cap on va. A mi sempre m’havia semblat el més llest de la classe, fins i tot quan era jugador. Els jugadors es comporten com jugadors, res fora del que és un vestidor de futbol habitualment, amb algunes referències a la vida familiar i personal. L’únic que adquireix un protagonisme estel·lar dins de la plantilla és Vincent Kompany, que aconsegueix transmetre el seu protagonisme com a líder indissoluble de la plantilla, alhora que persona madura i assenyada personalment i familiarment.

La llàstima, al meu entendre, és que qui en surt menys beneficiat és Pep Guardiola, un fet que costa d’entendre amb algú que és tan curós i gestiona tan bé la seva imatge pública. Tot i ser l’autèntic protagonista de la sèrie i demostrar que és el garant de l’èxit futbolístic del City, com que el seu anglès encara és limitat gramaticalment les seves converses i les arengues als jugadors perden, amb quasi tota seguretat, els matisos que el de Santpedor és capaç de transmetre en català o castellà. Massa fuck i poca retòrica filosòfica per a un entrenador que després de convertir-se en l’hereu del cruyffisme demostra que pot triomfar al regne de la puntada endavant amb un futbol de toc. Els que coneixem la seva capacitat comunicativa veiem que el registre del Pep és molt més interessant i ampli. Només en les seves intervencions en català amb els seus col·laboradors més estrets s’aconsegueix percebre la capacitat analítica i estratègica del Pep. Crec que no s’enalteix prou la llegenda del Pep. La cirereta del pastís, Mourinho criticant el documental el mateix dia de la seva estrena. Això demostra que cal veure’l.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF