El projecte secret Longbow va amagar unes despeses elevades del City

El segon capítol de 'Der Spiegel' aprofundeix en la trampa del conjunt anglès per no ser multat

La   revista alemanya 'Der Spiegel' publica aquests dies diverses informacions sobre la part més fosca del negoci del futbol. Entre dilluns i dijous se centrarà en el Manchester City i els diners que rep del xeic Zayed al-Nahyan, d'Abu Dhabi, que formen part d'un entramat que permet al club anglès saltar-se les normes del 'fair play' financer de la UEFA. En el segon reportatge el diari aprofundeix en la forma com va injectar diners el propietari del conjunt anglès, que "va fer tot el possible per esquivar les normes de límit de despesa, alhora que insistia a la UEFA que era innocent". Una de les trampes és el projecte secret Longbow, que va permetre evitar algunes inversions. 

El mencionat mitjà explica que el propietari de l'equip 'cityzen' va injectar 1.100 milions de lliures al City durant els quatre primers anys, entre 2008 i 2011. 'Der Spiegel' posa en relleu el sentiment victimista que senten els aficionats del City pel que fa a la UEFA, que va castigar el club per haver violat les normes del 'fair play' financer, unes mesures que van ser considerades "injustes" pels seguidors del club anglès. Però tal com revela la revista, el City de victimisme no en sentia gaire. "El que la UEFA no sabia era que la mentida del City va començar en el moment en què el tailandès Thaksin Sinawatra va comprar el club, el 2008". L'estratègia que va seguir, per reanimar un City que portava anys en mal estat, va ser injectar diners per competir i guanyar al més viat possible: els dos primers anys, 300 milions d'euros en nous jugadors. 

"Les normes del FFP ['fair play' financer] prohibien als clubs gastar més del que ingressaven. [...] Però no és estrany que els executius del City estiguessin preocupats. Tota l'estratègia depenia de les injeccions d'un home que posseeix un iot de 500 milions d'euros. Segons càlculs confidencials del club, va injectar en l'equip 1.100 milions de lliures en els quatre primers anys", relata aquest mitjà. Els executius del club es van adonar el gener del 2010 que les normes del FFP, que no van entrar en vigor fins al 2013, podien torpedinar el seu pla de seguir invertint grans quantitats de diners. "Una alternativa possible hauria sigut buscar noves fonts d'ingressos no vinculades al xeic, retallar despeses i reduir les expectatives generades al voltant del projecte. Però no: si vols comprar el camí cap al cel futbolístic, no pots deixar que unes normes s'interposin en el teu camí", apunta el reportatge. 

Així, el City va gastant, i la despesa no va reduir-se amb la venda del club al xeic Mansour bin Zayed bin Sultan al-Nahyan. El 2012, un any abans de l'entrada en vigor de les normes del FFP, des del club es va advertir que "sense ingressos addicionals significatius, el club no aconseguiria superar les normes de la UEFA". Calia aconseguir de forma "agressiva" noves vies per evitar incomplir les normes. Ferran Soriano i la resta de dirigents del club van començar a buscar aliats per evitar el desastre que s'apropava. Va arribar a criticar que alguns clubs que s'havien oposat al FFP ho fessin de forma "secreta" per por. "Necessitem lluitar contra això", va escriure Soriano, que va deixar clar que calia fer-ho de forma "invisible per tal de no ser assenyalats com els enemics globals del futbol". 

Un pla contra Platini i la UEFA

Així el City va començar a buscar, de forma secreta, "solucions creatives" per saltar-se les normes, fet que va derivar en el llançament d'un projecte secret que va rebre el nom de Projecte Longbow. Longbow era l'arma que els anglesos havien utilitzat per derrotar els francesos en dos fronts. Per al City, l'enemic era aparentment Michel Platini, president de la UEFA. El terme 'Longbow' conduïa immediatament qualsevol dirigent del City a la batalla contra el FFP. Es va establir un model per tal d'aconseguir "desplaçar totalment o parcialment molts dels costos del club". D'aquesta forma, els alts costos i les pèrdues estaven bé sempre que poguessin quedar amagats de la UEFA. Per ajudar-hi, el City va crear una filial, anomenada Fordham Sports Management, per fer front a part dels costos de les seves activitats comercials. Un exemple: l'empresa externa a la qual van transferir els drets de comercialització dels seus jugadors. El pla era enginyós, i permetia al City no haver de pagar les taxes de màrqueting i retallar la despesa del club a ulls de la UEFA. Gairebé 30 milions d'euros. "Molt material per al nostre objectiu Longbow, va anotar internament Jorge Cumillas, director general financer del Manchester City. 

"L'acord era massa bo per ser veritat", escriu 'Der Spiegel', que relata que el City va contractar dos experts per construir el castell de mentides: Jonathan Rowland i el seu pare, David, un especialista en inversions amb bons contactes, aliat del príncep hereu d'Abu Dhabi. Els propietaris de Fordham, l'empresa que va adquirir els drets de màrqueting dels jugadors, també estan ocults: el camí condueix primer a una empresa britànica "de palla", després fins a les Illes Verges i finalment fins a membres de confiança de la família Rowland.

Tot plegat, un circuit tancat de pagament que acaba en l'empresa del xeic Al-Nahyan, Abu Dhabi United Group, que va transferir diners als Rowland per comprar els drets de màrqueting dels jugadors del City, uns diners que van ser controlats pel mateix club. Fordham, en resum, era un vehicle per amagar injeccions de capital d'Abu Dhabi.  

Quan la UEFA va multar el City per haver vulnerat el FFP, el club va respondre amb indignació i va arribar a amenaçar amb demandar la UEFA i els auditors involucrats. El club va arribar a un acord amb el secretari general de la UEFA, Gianni Infantino, per evitar qualsevol acció que pogués ferir el City. Les converses amb la UEFA no es van dirigir mai a Fordham, sinó cap al valor dels contractes de patrocini de l'equip amb empreses de la mateixa companyia, que havien estat subcontractades. La violació de les normes, per tant, era més greu del que es pensava. Només un any després, els auditors de PricewaterhouseCoopers van donar un cop d'ull a Fordham en nom de la UEFA: "Aquest va ser un acord molt bo pel City", van resoldre. 

'Der Spiegel' també revela que hi ha un bonus en el contracte de Pep Guardiola conforme el tècnic rebrà una bonificació de 2 milions de lliures si guanya la Champions League. 

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF